La sortida de la situació basca és ara molt més complicada del que hagués estat si el PSOE s'hagués avingut a negociar amb el PNB just després de les eleccions generals. Els socialistes havien pegat aleshores un fort cop al País Basc, ficant por al cos del PNB-EA, dels quals els separaven 160.000 vots. Era el moment de negociar. Abans que les urnes poguessin deixar en molt mala posició un o l'altre. Un (PSOE) perquè se fiava massa de «l'efecte ZP», que si fallava el deixaria, com ha passat, amb manco cartes per jugar. L'altra (PNB), perquè la fuita endavant del Pla Ibarretxe podia acabar per superar la simple tàctica i convertir-se en realitat, que és el que passà dia 30 de desembre quan ETA-Batasuna li donà els vots. Parlaren, però el PSOE se negà a escenificar qualsevol negociació, que era el que necessitava el PNB per obrir portes a la rectificació i no fer la coalició amb EA. Els socialistes tot ho fiaren a «l'efecte», que els feia suposar que tornaria repetir-se la gran sorpresa a les eleccions autonòmiques. Un periodista d'El País, habitualment molt ben informat per la Moncloa, explicava dilluns què creia el PSOE: de 21 a 23 escons. Clar, així s'entén la campanya feta: amb els del PP i els d'IU, que Patxi López pogués ser lehendakari -simplement pogués, no feia falta que ho acabàs per ser- la posició del PNB-EA era insostenible. Passàs el que passàs qui tenia la pella pel mànec era el PSOE.
El resultats, emperò, han deixat en res «l'efecte ZP» a Euskadi. És ver que en escons el PSOE augmenta -per sota de les seves previsions- i el PNB-EA en retrocedeix un grapat important. Però això no deixa de ser un retorn al comportament tradicional de la sociologia basca pre-Estella. Res de nou. No hi ha hagut «efecte» trencador. Pitjor: el càlcul socialista deu haver errat greument amb l'augment de Batasuna, i amb la disminució del PNB-EA (a més de amb l'increment propi). De tal forma que ara, per primera vegada, les forces que reivindiquen des del dret l'autodeterminació (PNB), fins el separatisme tàcticament basat en la violència hivernada (Batasuna), passant per l'independentisme pacífic (EA i Aralar) podrien, si volguessin, formar un govern de majoria absoluta amb el suport del 53'4% dels vots, que deixaria en terrible situació el PSOE. Això és nou. Perquè la violència impedí aquest pacte entre 1980 i 1998, quan el PSOE tenia el Govern nacional, i quan s'intentà i fracassà Estella, el PSOE era a l'oposició. Ara, en canvi, hi ha les circumstàncies -absència d'assassinats, teòric interès convergent dels protagonistes encara que sigui tàctic, posició més feble del Govern nacional que no quan l'ocupava Aznar...- per fer possible aquest govern. El PSOE només té una opció bona. Que dins PNB-EA se decideixi acceptar la humiliació, reconèixer que la feina de set anys no ha valgut per res, tornar a la renúncia pràctica de l'autodeterminació, acotar el cap i pactar un repartiment de cadires mutu.
Com que el PSOE no volgué negociar amb el PNB quan era el moment, i ho fià tot a «l'efecte», que ara s'ha vist esvaït, el resultat és que se troba davant d'una coalició PNB-EA que ben bé pot sofrir la insuportable temptació de tornar col.laborar amb Batasuna. Primer, perquè si se'n va només amb el PSOE deixa camp lliure als batasunos, a més, clar, del previsible retorn de la violència. Segon, perquè a pesar que a Madrid no ho volen veure, EA és independentista i també compta (tendrà grup parlamentari propi, 7 diputats) per decidir-ho tot, i fins i tot dins del PNB la part soberanista té una gran força, de tal manera que el viratge pareix molt complicat, ara. Al contrari del discurs que a Madrid tant agrada sentir, la coalició nacionalista està més fermada de mans que no abans. Negociant el Pla hi hauria hagut mil maneres d'obrir camins. Però ara és molt més complicat. Més encara amb la presència reforçada d'una Batasuna envalentida i a l'ofensiva, quan abans estava a la defensiva: ha deixat en ridícul la Llei de Partits, el Suprem, el Constitucional, el PP i ha evitat el destí que li tenia reservat el PSOE. Tal i com estan les coses, només un acord de PNB-EA amb Batasuna per una banda i amb PSOE per una altra, a més de, al marge, un pacte tàcit entre socialistes i batasunos-ETA podria aportar una sortida. Per ventura, massa complicat. Però si no és així res no s'aclarirà i el risc d'involució serà molt alt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.