Globus sonda del PSM?

D'entrada suposa el reconeixement formal que no hi ha més «futur» que «col·laborar» amb d'altres partits. Aleshores que cal demanar-se quan s'ha d'establir aquesta «col·laboració», en què consisteix i amb qui es farà. Tenint en compte que no és probable que el PSM pensi en termes històrics, ni geològics, només pot referir-se a un «futur» que li pot fer pensar en la necessitat d'establir «col·laboracions»: la cita electoral de 2007. Després d'haver resolt el quan, cal intentar esbrinar el què. I què si no podria ser aquesta «futura col·laboració» més que una coalició preelectoral? I amb qui?

Segons la informació esmentada, el subjecte principal és ERC. Un partit que aportaria a tot estirar, sempre d'acord amb la presumpció -bastant imaginativa- que el vot anti PSM d'ERC passaria a ser del PSM, per sota dels set mil sufragis de les europees i per sobre dels poc manco de dos mil de les autonòmiques. I, a més, separats en porcions insulars que deixen l'aportació a Menorca i Pitiüses sense la més mínima opció de representació. De tal forma que només quedaria l'escenari mallorquí com a hipotètic lloc on donaria fruits representatius. Circumscripció a la qual l'aportació -si n'hi hagués- suposaria en el millor dels casos un abocament de vots que no podria alterar en cap cas el que el PSM pogués aconseguir de representació per si sol. Per tant, si el PSM vol col·laboració amb ERC ho fa a efectes estrictament de calmar nervis interns dels militants que, encara, segueixen obsessionats amb Catalunya. Així plantejada la cosa, el «qui» de la qüestió només pot ser un: EU (amb el que quedi d'Els Verds, o sigui la Plataforma, per entendre'ns). La proposta del PSM és una novetat important. Les discussions més agres del congrés passat s'establiren -al marge de les qüestions personals- precisament sobre la conveniència o no de coalició amb EU. Oficialment se va resoldre prenent la decisió de no decidir res. Així i tot, se desprenia que majoritàriament no hi havia ganes de fer l'aliança. Ho va entendre a la perfecció EU, un dirigent del qual fa poc més d'una setmana la donava per impossible. I ara, de sobte, la informació referida d'aquest diari. Que si se llegeix amb atenció i se deixa al marge el subjecte formal purament tàctic (ERC) i se cerca el fonamental (EU), doncs no queda cap escletxa per dubtar del canvi substancial de l'estratègia del PSM. A no ser, que tot pot ser en aquest món, que sigui una pura tàctica dilatòria, consensuada prèviament entre els dos sectors interns per tal de no haver d'estar tot el dia aguantant la que és per a ells molt incòmoda petició d'ERC. Per ventura sí que ho és, pura oferta de circumstàncies. Però encara que ho fos no deixaria de ser, també, la primera vegada que la nova cúpula del PSM s'expressa en els termes rotunds i clars que la informació dita assegurava que ho fa. Que no hi ha futur sense coalició i que aquesta hauria de ser amb EU. És prest encara per assegurar que el PSM pactarà amb EU, però la primera passa del guió típic que usen les direccions dels partits per fer canviar un estat d'opinió de les bases està feta: deixar que se publiqui, sense donar-li cap importància, l'objectiu de fons amagat sota una proposta aparentment innocent. Per així anar avaluant reaccions, si n'hi ha, i en funció d'això preparar el camí per arribar a on se vol. Un globus sonda.