Ferran Aguiló

Qüestions enterbolidores

Ferran Aguiló06/04/05 0:00

A vegades un s'equivoca i agafa Air Europa per anar de vacances. Potser també m'hauria equivocat si n'hagués contractada una altra perquè totes s'agermanen en collar al client, però vaig fer-ho amb aquesta. Una aprenent de facturació de Son Sant Joan et pot provocar la nota negativa d'un viatge agradable per terres girondines. S'equivoca, et fa anar de gambirot escales amunt i avall i, quan ja ni te'n recordes perquè han passat cinc dies des del desgavell, a l'aeroport de Bilbao (per cert, arquitectura que diferencia els pobles amb vocació de ser-ho d'aquells que en lloc de poble construeixen un supermercat) et fan saber que et falta un taló al bitllet i que la documentació que hi resta, la factura completa, no la volen fer servir si abans no pagues una recaptatòria penalització de 30 euros. L'embut és clar: o perds doblers o perdràs més doblers i temps. Si això sembla surrealista en l'època dels ordinadors i de les comunicacions instantànies, presentar una queixa a l'arribada, intentar parlar amb un responsable o saber quin termini s'autoconcedeixen per a contestar-te, deixa bocabadat qualsevol que visqui en la creença de fer-ho en un país modern on la justícia és el pal de paller de la nostra convivència. La justícia, per a les grans empreses que no accepten l'Arbitratge -per a què facilitar l'exercici dels drets als clients-, és un joc de poder on ells, amb advocats en nòmina, juguen amb descarat avantatge.

l l l
Però el penós detall no ha d'enterbolir quatre dies de vacances, o sí. La veritat és que en l'observació de Bordeus i dels seus voltants els motius per a l'enterboliment són múltiples. Una pregunta em retronava en la carabassa: què pot voler de Mallorca un habitant d'aquestes terres? I només em sorgia una única resposta: allò que els mallorquins de la segona meitat del segle XX fins ara no hem fet, des de la benignitat de la climatologia fins a l'amabilitat de la mar, des de la sobrietat del gòtic civil de la Llonja fins a la sorprenent arquitectura de Bellver, tot passant per paisatges naturals i conreus, possessions i coves. La ciutat neta, respectuosa amb la seva història i pendent d'assimilar les comoditats del nostre present, se'm mostrava l'antítesi de la Palma que els indocumentats bàrbars ens han fet. Les platges on l'aprofitament antròpic no passa per damunt de la conservació de les dunes i de la vegetació, i la necessària urbanització de l'estiuenca costa es fa modesta i a la mida de la natura, són una galtada als qui presenten la fam com a única alternativa al desastre paisatgístic. Ells tenen el futur garantit perquè la seva oferta és tan única com ho era la nostra, o menys. Però, mentre que ells protegeixen dunes, la nostra Cambra de Comerç demana l'ampliació del port perquè hi pretenen multiplicar per 10 l'entrada de passatgers en 15 anys. Esper de la intel·ligència humana que el promotor de tal bestiesa tengui, almanco, la vivor d'assegurar-se l'estiueig lluny d'aquí; ell que podrà.