Caterina Sureda, destituïda per fer-ho bé

Quan a l'estiu del 2003 es va produir el canvi polític arran de les eleccions autonòmiques, algunes persones amb sensibilitat cultural i preocupades per la política lingüística van valorar positivament el fet que, malgrat tot, seria UM qui gestionaria el Departament de Cultura del Consell de Mallorca: millor UM que el PP, deien; millor un partit nacionalista que no el partit més espanyolista. Esperaven que la tasca que es desenvoluparia des del Consell seria un contrapès a la política cultural que executaria el PP des del Govern. Ben prest, però, aquesta esperança es va veure frustrada. En saber-se que Dolça Mulet seria la consellera de cultura, més d'un ja va arrufar el nas: no semblava la persona més adequada per assumir aquella responsabilitat. Dos anys després, en tenim evidència plena. Per la seva banda, el PP, des del Govern, va actuar amb astúcia: malgrat que des de la Conselleria d'Educació iniciava una ofensiva encaminada a liquidar els tímids avenços aconseguits en normalització lingüística, al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics hi va posar, ni que fos per tapar boques, gestors solvents, preparats i compromesos amb la nostra llengua i cultura. La consellera Dolça Mulet hauria pogut fer el mateix que el PP. Quan va començar la legislatura, disposava de tècnics i professionals que, amb la seva bona feina, haurien pogut compensar les seves mancances personals. En lloc d'això, però, ha liquidat tot el que ha pogut i ha convertit la política cultural del Consell de Mallorca en una caricatura patètica. La cirereta del pastís són les freqüents mostres d'ignorància de la consellera en compareixences públiques o rodes de premsa. Però això encara fa riure. El que preocupa de veritat és la deriva clientelista i populista, impròpia en un Departament de Cultura, el favoritisme en l'atorgament de subvencions a grups propers o relacionats amb UM, la banalització de la cultura pròpia reduïda a folklorisme de rebosillo, l'acumulació innecessària d'«assessors» a la conselleria quan en realitat s'han reduït les àrees de treball (patrimoni cultural ha passat a Urbanisme, i normalització lingüística a Presidència), la sequera d'iniciatives ambicioses i de projectes culturals, el tancament sense motiu del Casal d'entitats de La Misericòrdia, el ball continuat de dimissions i cessaments en el seu equip, tants i tants despropòsits... i, finalment, l'anunci de destitució de Caterina Sureda com a directora gerent de la Casa Museu Llorenç Villalonga.