Autonomia ofegada?

L'anunci fet ahir pel conseller Lluís Ramis d'Ayreflor en el sentit que el pla de sanejament de l'autonomia balear preveu la pujada dels imposts de les benzines és la constatació del que ja és un secret a veus dins els àmbits administratius de l'autogovern: el pèssim estat de les arques públiques. Si no vénen doblers de Madrid per eixugar el descomunal dèficit sanitari, els ciutadans de les Balears s'hauran de gratar la butxaca. I ja és trist que un Govern d'inspiració liberal no tengui un altre recurs que apujar els tributs, actitud típica de manual quan els números institucionals no surten. També l'anterior Govern del Pacte de Progrés posà en marxa l'ecotaxa per obtenir recursos, però en aquell cas pagaven els turistes, mentre que ara els cridats al sacrifici econòmic poden ser els ciutadans de ple dret. També l'increment de la despesa sanitària és en bona part conseqüència de l'allau migratòria extracomunitària, una allau que començà ara fa set anys quan Matas llançà el seu famós pla Mirall en una conjuntura d'auge econòmic que obligava a importar mà d'obra no qualificada i quan Aznar li donava els doblers que volia. Ara el Consolat s'ha llançat a fer autovies sense tenir assegurats els doblers de Madrid. Hauran de pagar els ciutadans aquestes infraestructures amb la benzina més cara? És una situació complexa i delicada. Però per sobre de tot han de primar els interessos de Balears: Moncloa ha d'enviar els doblers que necessita l'autogovern balear per a Sanitat. I Matas també ha d'aprendre dels seus caríssims actes voluntarisme. Ja no té el PP a Moncloa. Ara, com en els temps de Cañellas, rema amb els seus braços mentre el motor madrileny és socialista.