Confusions incomprensibles

No sé si Maria Antònia Munar i Francesc Antich, anant a Madrid i reivindicant elements patrimonials originaris de la terra, han generat algun tipus de confusió profunda o es tracta més aviat d'una posada en escena simbòlica. Això no obstant, allò més sorprenent és que els partits polítics nacionalistes i independentistes de les Illes Balears també contribueixin a augmentar la càrrega de confusió, sobretot perquè d'aquestes formacions hom n'espera un criteri científic, amb major suport dels professionals. Honestament he de confessar que no conec de forma exhaustiva la tramitació administrativa de tots els béns culturals i patrimonials originaris de les Illes Balears que es troben arreu del món, depositats en museus, biblioteques i col·leccions diverses. Però no anem tan enfora, deixau-me citar de memòria alguns casos concrets. No fa tant de temps que se va subhastar a Madrid una part de l'Arxiu Gabriel Alomar, que la Biblioteca de Catalunya adquirí fons bibliogràfics que les institucions locals no volgueren o no pogueren adquirir, que la base de dades sobre Ramon Llull també va haver de trobar aixopluc a Barcelona, perquè els seus promotors no es refiaven de les institucions illenques, i, segurament, podríem seguir amb un llistat tan llarg com volguéssim. Però ara mateix no record, i perdonau el meu lapsus, massa casos flagrants d'espoli cultural ni d'incautació de patrimoni significativa, almenys durant els darrers dos-cents anys. La síndrome dels papers de Salamanca no ens hauria de fer perdre els papers. Vull pensar que el PSM i ERC tenen arguments sòlids en aquest aspecte i que la reivindicació és alguna cosa més que una simple posada en escena.