Diumenge, tots a votar

De vegades em plantej si pot esser per causa de l'edat, però si ho he de dir amb franquesa, cada vegada m'avorreixen més els plantejaments de dissidents minoritaris. No està clar ni gens que les majories, la massa amorfa, el monstre de mil caps (sense cervell) hagin d'endevinar-la. Ben al contrari, i per devers Mallorca en sabem cosa: basta amb donar una ullada ràpida a la història del nostre darrer quart de segle, amb el vot dels nostres conciutadans donant suport als poders de sempre (minoritaris, aquests, sempre ho han estat, encara que gens elitistes). Hi ha qui diu que hi ha massa doblers per aquí -crec que és cert, però qui els té?-, i això es nota en el percentatge de cotxes, de telèfons mòbils i de consumisme en general, a les ultres. El fet, diuen, condiciona uns vells conservadorismes que abans s'havien donat, també, des de la fam, la misèria i la ignorància. Mem si algú ens ha tirat una maledicció i resulta que, ni amb doblers ni amb sense, no haurem de poder assolir mai ni identitat ni igualtat, sotmesos als poders de sempre, amb nous llinatges. Però bé, aquesta reflexió genèrica, que algú trobarà discutible, i em retraurà manca de sensibilitat pels que han passat de la comuna a la serena al bany d'aigua calenta, ve a compte perquè d'aquí tres dies ens criden a passar per les urnes. Altra vegada, però aquesta vegada en pla de referèndum. Amb l'agreujant que no sabem massa de què va la pel·lícula, si no és per textos i resums del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. Jo hi he donat una ullada ràpida i desganada, però he de reconèixer que la prosa constitucionalista és un domini d'especialistes i el públic que va a peu, com jo, poca cosa sap del que manca i podria esser-hi o del que hi és de més. D'altres n'hi ha, però, que saben llegir-la i ara demanen el SÍ o el NO a les totes per carrers i places, televisions i ràdios, arreu, arreu, per tots els dominis de les Espanyes. Des d'ara ja podem donar per segur (tots, els del sí i els del no), que a Mallorca l'abstenció serà considerable, però també que el SÍ serà amplament majoritari. N'hi ha prou observant, dins tot l'Estat, quines són les fronteres divisòries i el joc d'aliances. Els que creuen, segurament amb motius, que el text és insuficientment europeista són IU i ERC, bàsicament, amb el suport aferrissat de les formacions nacionalistes BNG, EA i batasuners. I a favor del sí, tenim el partit en el Govern, PSOE, els majoritaris a l'oposició, PP, i, a més, els nacionalistes que governen en el País Basc, PNB, i l'oposició majoritària a Catalunya, CiU. Entre nosaltres, un PSM amb desmemòria -altre temps anava a Europa amb CiU-, també demana el no a qui vulgui escoltar-lo. «El Xoco» opina que, malgrat tot, convé animar el públic a participar.