El català a Europa

És lloable la iniciativa dels mallorquins integrats en el lobby Joves pel Català a Europa, que ahir entregaren al vicepresident del Parlament europeu un document reclamant l'oficialitat de la llengua pròpia dins les institucions continentals. La millor qualitat humana quan s'està en inferioritat és la tossudesa. Si no s'abaixa la guàrdia, si es continua tocant a totes les portes, tard o d'hora arribarà el moment del reconeixement. El mateix vicepresident del Parlament, Gérard Onesta, va admetre que a la Unió no li quedarà més remei que assumir una llengua pont, probablement l'anglès, ja que en l'actualitat hi ha 21 llengües oficials. Què vol dir això a la llarga?, que els ciutadans de la Unió tendran el deure de conèixer dues llengües: la que faci de pont i la seva pròpia. Si el català és reconegut, es desfarà el tutelatge del castellà i podra recórrer el seu camí lliurement dins la Unió. Perquè això sigui possible és necessari un gran esforç i notables dosis de voluntarisme. Les institucions continentals han d'estar perfectament informades del vigor de la llengua catalana i dels que la conreen. Han de conèixer a la perfecció la seva força editorial: els llibres, diaris i mitjans de comunicació que tenen. Per vèncer com a llengua, el català ha de derrotar la ignorància i la desinformació. A Madrid saben -i tant, que ho saben- que es tracta d'una llengua viva i amb una potència cultural de grans proporcions donada la situació d'inferioritat en què es troba. Però Madrid mira cap a una altra banda perquè tem el català i el que representa. A Brussel·les no han assumit el problema en tota la seva magnitud: la dels pobles que desitgen arribar al seu màxim desenvolupament dins el marc de la Unió. Aquest és el problema, i per això és tan important l'acció dels joves que ahir presentaren la seva demanda.