Militants descafeïnats

És com si s'haguessin posat tots d'acord. Aquesta setmana els tres partits polítics més grans de França llancen campanyes per atreure una nova onada de militants. Fa més d'un any que observen alarmats com les files minven, i han decidit que és hora d'aturar el raig. Però les persones que pensen dur al partit són militants light. Pel que es veu, els dies de la militància dura, en què es pagaven unes quotes gens menyspreables per tenir dret a participar en una unitat d'un partit lligat al territori, han passat. Ara ja no els diuen militants, són adherents. El partit socialista el 30 de gener començà una campanya pubicitària nacional, en què demanen als francesos no deixar en mans d'altra gent el futur del país, i 'fer-se adherents del projecte.' El projecte en aquest cas és el nou programa del partit. El Partit Socialista vol utilitzar els adherents per un debat sobre què s'ha de prometre al programa en les eleccions presidencials del 2007, quan esperen recuperar el poder. El que amb tota probabilitat serà el presidenciable conservador, Nicolas Sarkozy, va prometre el novembre passat que en un any hauria doblat el nombre de signataris a la causa de la dreta: va dir que volia posar els conservadors al mateix nivell que el Partit Popular a Espanya o els conservadors britànics, i aconseguir els dos-cents mil militants. Bé, en tot cas seran adherents. Tots els partits també pensen atreure persones que mai no han estat convençuts pel sistema de partit: diuen que oferiran oportunitats per influir en la tria de segons quins candidats i no cribaran els que demanin apuntar-se com un temps haurien fet. Els conservadors volen desfer-se de la imatge de ser el partit de la gent major. Més de trenta per cent dels seus votants tenen més de seixanta-cinc anys. Volen començar a tenir alguns mestre d'escola entre les files i més persones lligades al món cultural, que sempre han mantingut la distància. Els més imaginatius, potser, han estat els centristes de l'UDF de François Bayrou, que han creat una nova secció dins el partit, la virtual, no lligada a cap territori, i que és pensada per ser una secció sobretot per als joves que es connecten a Internet, que participen en xats i que tenen inquietuds, però que per res del món no anirien a una reunió política en un local humit i gelat del seu poble. Per molt que ara els francesos mirin els veïnats per saber quants militants haurien de tenir, potser un dia els nostres partits els hauran de seguir en el reclutament més imaginatiu.