La reforma de l'Estatut

D'entrada he de dir que em sorprèn que un partit polític tan centralista com el Partit Popular faci a les Balears un discurs tan reivindicatiu pel que fa a l'autogovern. Termes com «nou finançament» o «apujar el sostre de les competències», tan sentits darrerament a les Illes, pareixen més propis de dirigents del Principat o del País Basc que no dels nostres. La proposta d'un nou estatut per a les Illes Balears neix, em fa l'efecte, arran de la victòria del PSOE a les passades eleccions generals i arran de la reforma dels estatuts que volen fer els governs basc i català. El trencament inesperat de la sintonia política que hi havia hagut fins al catorze de març entre Palma i Madrid va obligar els nostres dirigents a canviar d'estratègia i a mostrar la seva «insatisfacció», políticament parlant. Calia desmarcar-se de Madrid a qualsevol preu, encara que fos amb un discurs que, en segons quins aspectes, subscriuria el mateix Carod-Rovira.

L'escrit a què abans em referia, però, confirma que tot continua igual en qüestions tan importants com la de la llengua. La proposta d'Ignasi Ribas i de Bartomeu Colom, membres de la comissió d'experts, de considerar l'ús del català un «deure» i no un «dret», va topar amb l'oposició frontal dels altres nou membres, partidaris de continuar com fins ara. Obligar la gent a conèixer i a usar la llengua pròpia de les Illes Balears sempre s'ha vist com una imposició, com una mesura pròpia d'intolerants i fanàtics. No fa gaire el president Matas, en un dels seus discursos, comparava la situació de les escoles i dels instituts durant el Pacte de Progrés amb les «ikastoles» basques, com si aquestes escoles -ai las!- fossin focus de fanatisme i de kale borroka i no centres d'immersió lingüística en la llengua pròpia del país. A ca nostra el català continua marginat, és com una busca dins l'ull de les nostres classes dirigents, incapaces de posar-se d'acord ni tan sols pel que fa a l'estatus que aquell ha de tenir.

D'altra banda, ens diu el text que «quatre dels savis demanaren que el nou Estatut reflecteixi de qualque manera les modalitats dialectals del català que es parlen a les Balears». És una manifestació més d'aquesta dèria malaltissa d'uns quants per les modalitats, pel fet diferencial balear. El que no veig clar és si aquestes modalitats es reflectirien en la redacció del futur text -articles redactats en mallorquí, en menorquí, en eivissenc i en formenterenc; o per ventura en eivissenc-formenterenc?- o en un article en què constàs explícitament l'existència d'aquestes variants insulars. Molts de membres i votants del PP balear són obertament anticatalanistes, però callen quan el terme «català» queda tan aclaparadorament eclipsat pel de «modalitats».

En conclusió, em pareix molt bé que s'hagi creat una ponència per estudiar la reforma i la millora de l'Estatut actual. El que no trob tan bé és que encara es discutesqui de qüestions de caire científic com el nom de la nostra llengua.

Joan Llull Vives. Sant Llorenç des Cardassar.