El dubtós benestar balear

Els indicadors sobre la qualitat de vida a l'Arxipèlag comencen a ser preocupants. El benestar a les Balears se situa per sota de la mitjana estatal si es comptabilitzen els paràmetres de renda per càpita, atenció sanitària i educació. La conclusió és que el nivell educatiu illenc deixa molt a desitjar, sobretot pel fet que molts joves s'incorporen al mercat de treball abans d'acabar els estudis. A això s'ha d'afegir el baix -sovint baixíssim- índex formatiu que tenen els segments migratoris arribats en les darreres dècades. Una societat, encara que tengui un bon nivell de renda, no es pot considerar desenvolupada mentre no assoleixi un nivell educatiu de primera categoria. Tanmateix l'estructura productiva basada en el turisme i en la construcció generen un tipus de treballador més preuat per la seva dedicació que pel nivell de coneixements. Són problemes que s'han d'esmenar, però des de les circumstàncies que envolten el teixit econòmic illenc. Si les empreses ofereixen feina, és lògic que els joves acceptin el repte. L'educació s'ha d'acostar al món empresarial per aconseguir que els treballadors incrementin el seu nivell mentre adquireixen experiència pràctica. També correspon als poders públics diversificar l'estructura productiva cap a altres camps que no siguin turisme i construcció. Però això també requereix formació, creativitat i suports.