Precarietat

Tot teixit econòmic marcat pel dinamisme té problemes de precarietat laboral. Si a això hi afegim que la indústria turística està subjecta a un ampli ventall de condicionants internacionals és comprensible que abundi la contractació eventual. Ara bé, que un 19'5% dels contractes efectuats l'any passat tenguin una durada igual o inferior a un mes és una xifra més que preocupant. Això ja no és precarietat: és una economia que en part s'aguanta amb fils. Els mateixos empresaris haurien d'entendre que aquesta no és la millor manera de crear confiança dins de les seves pròpies companyies. En les relacions laborals el més important és la mesura. Assumint els difícils condicionants illencs, és possible trobar un model més equilibrat que al capdavall crea confiança en el futur. El fet que la temporalitat superi a les Balears el 29% de la mitjana europea és un índex massa alt. Correspon al Govern i als sindicats intentar pal·liar aqueta disfunció. Les Balears són un país que aspira a estar cada cop més estructurat i a ser un model convivencial modèlic. Però per aconseguir-ho és imprescindible que la força productiva tengui llocs de feina dignes. És el conjunt de la societat el que surt beneficiat d'aquest fet. De l'excessiva precarietat només poden esperar greus problemes, sigui a la llarga o la curta.