Bons propòsits

Bonjesuset, Bonjesuset, trob que enguany he estat passablement bon al·lot, de manera que no faré propòsit d'esmena sinó de perseverança, i m'agradaria que amb la vostra infinita benevolença m'ajudàssiu a mantenir un nivell acceptable de mala idea per, modestament, poder denunciar amb lucidesa i combatre amb arguments eficaços els impostors que ens volen salvar de la nostra caparruda llengua, de la nostra manera d'entendre el món i, en definitiva, de nosaltres mateixos i de la nostra perversa voluntat de sobreviure. També us deman paciència per poder suportar, sense excessives sortides de to, les misèries dels polítics amics, les seves febleses, la seva incompetència, les seves ambicions forassenyades i la seva insuportable suficiència; amb els polítics enemics no és paciència allò que us deman. Donau-me força i ira per envestir dialècticament contra els embaucadors i les embaucadores que s'apleguen entorn del feminisme i de l'ecologisme més tramposos i insolvents. Per molt que sigui infinita la vostra condescendència, no escolteu cap de les feministes que no han obert boca a l'hora de condemnar la mort de Théo Van Gogh, assassinat per un fanàtic perquè havia fet un documental on denunciava l'opressió de les dones al món islàmic; no devien voler semblar pròximes a Bush, i això (uf, quin compromís) passava davant les seves curolles declarades. No faceu gaire cas, tampoc, dels nostres ecologistes quan s'exalten contra les carreteres que fa el PP però no retreuen al Pacte que no en fes ni una de les que proposaven com a modèliques. I als altres, als ecologistes que posen anuncis que diuen «tu entorno se degrada», ajudau-me a enviar-los a porgar fum fins que aprenguin que ells són els primers profanadors, amb una llengua que aquí és invasora, com les males herbes, i que ha destruït el nostre equilibri idiomàtic, abans ben sostenible. Les plantes exòtiques sí que troben que les hem d'arrabassar, sense voler entendre que ells són els pitjors vegetals que han arrelat a la nostra illa. I, ja que hi sou, vós que teniu empriu al Vaticà, podríeu fer entendre al Sant Pare que durant massa anys ha aprofitat el vostre naixement per desitjar Bon Nadal en totes les llengües del món menys la valenciana. I que no s'escolti tant els bisbes espanyols, que el fan anar per mals camins com aquest. Ajudau-me, Bonjesuset, a ser evangèlic i no creure gaire en aquesta Església que vol ser vostra, però que no ho és gens. I no em faceu tornar pacifista: guardau-me d'anar a manifestacions com la de l'altre dia, per la llibertat de només tres pobles, els que ara queda bé defensar, el palestí, l'iraquià i el saharià, mentre el txetxè i molts d'altres (que també deuen ser fills de Déu) no tenguin la sort de deixondir els bons sentiments dels comunistes, excomunistes, antiglobalitzadors i tota la patuleia políticament correcta que té el monopoli de les pancartes i oblida innocentment tot dolor que no sigui el seu. Agafau les corretjades, com féreu fa dos mil anys, i deixau-me ajudar-vos a ventar de valent aquests impostors fins que fugin del temple de la Pau. Com podeu veure, Bonjesuset, estic ple d'esperit cristià i les meves esperances són ben iguals que les vostres quan venguéreu per primera vegada al nostre món, i és per això que puc fer un vot com el dels betlems: «Pau a la terra als homes i les dones de bona voluntat i, amb el vostre infinit amor, pietosament, si no és massa demanar, feis que caigui un llamp forcat damunt tots aquells que volen mal al meu poble. Gloria in excelsis Deo».