Embarcaran el comissari de Transport?

La nova Comissió Europea no sembla trobar la manera de començar a fer feina. Tots es pensaven que els problemes d'aquesta nova administració eren cosa del passat, després que el nou president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, acceptàs canviar dos comissaris davant les crítiques dels membres del Parlament europeu. Però aquesta setmana un grup de diputats britànics que varen ser elegits a la cambra fent campanya per eliminar la corrupció de Brussel·les i amb la promesa implícita de fer el possible per eliminar Brussel·les, destaparen que un altre membre de la futura comissió semblava haver amagat una convicció per corrupció en el seu país d'origen, França. Jacques Barrot, que en principi ha der ser el nou comissari de Transport, ha estat acusat d'amagar la seva convicció el 2000 per un petit assumpte de finançament del seu partit polític, el Centre de Social Demòcrates. És un afer que va involucrar altres polítics i tots varen ser amnistiats immediatament de conèixer-se la sentència. Però el mal, segons alguns parlamentaris, ja està fet. Com es pot nomenar una persona condemnada per corrupció per ocupar-se dels diners europeus? Doncs no semblaria tan difícil. Basta mirar gairebé qualsevol dels governs nacionals dels estats membres per comprovar que no seria el primer cas, ni el que fa cent. Dins la mateixa cambra europea, on es manifesten tants escrúpols a l'hora d'aprovar els nomenaments a dit del president de la comissió, hi ha molta gent del tot honesta i exemplar, i també molts que són allà potser precisament perquè a casa seva són coneguts més per algun assumpte tèrbol que per la seva visió europeista. De fet, seria impossible trobar un país amb una classe política que no tengui casos judicials pendents o passats pel finançament il·legal de partits. S'espera que Barrot pugui defensar-se i ocupar el seu lloc de feina, si és la persona més indicada, i no és demanar massa que arran d'aquest cas els partits prenguin seriosament un risc que correm: o evitam la corrupció tan estesa com en els anys vuitanta i noranta arreu d'Europa o aquests partidets antieuropeus com la UK Independence Party faran més mal a les institucions europees del que la UE és capaç de suportar.