He sentit a dir més d'una vegada que el que no surt als mitjans de comunicació no existeix. Sembla una afirmació exagerada, però el que és ver és que vivim immersos dins la societat de la informació. Més que mai avui estam envoltats d'allaus de notícies. Els periòdics són prou més gruixats que fa un parell de dècades, la quantitat d'emissores de ràdio i cadenes de televisió convencionals s'ha multiplicada, han aparegut canals de pagament a batzets, s'han creat ràdios i televisons dedicades únicament a les notícies, internet va ple d'informació, ... Davant això hi ha qui diu que el problema no és ja d'accés a la informació, sinó de saber destriar el gra de la palla, el que ens interessa del que ens és superflu, la veritat de la manipulació i la mentida.
Tammateix, hi ha un aspecte que, al meu parer, segueix sense resoldre's satisfactòriament. La competència ferotge per l'audiència entre els diferents mitjans fa que la gran majoria d'ells s'adrecin a un perfil determinat de lector, oient o espectador, això és, una persona de mitjana edat amb gusts i afeccions semblants a la majoria dels seus conciutadans. Això provoca que tothom s'apunti als mateixos temes i, quan els interessos del mitjà són exclusivament econòmics, cosa que no succeeix en tots els casos, també amb uns enfocaments similars. El resultat és que, llevat dels temes més polítics, en els quals cadascú intenta estirar cap a casa seva, el gruix de les informacions són gairebé calcades en el fons i només canvien en la forma. És el mateix que passa amb la proliferació de sales de cinema: se n'obrin més i més, però això no serveix per ampliar l'oferta de pel·lícules, sinó perquè puguem triar entre tres o quatre sales i horaris per anar a veure el mateix film.
I dic tot això perquè aquests dies ha tengut lloc a Calvià un event d'abast mundial: les Olimpíades d'Escacs. Es tracta d'una competitció internacional a la qual han acudit molts dels millors escaquistes d'arreu del món. Però és que a més a més, al seu voltant s'han celebrat un munt de tornejos d'inferior categoria, per a joves, per a veterans, per a jugadors locals, per a nins,... i tot un seguit d'activitats educatives, debats, conferències, exposicions, sobre aquest esport mental. Idò resulta que la majoria dels mitjans de comunicació han tractat aquest esdeveniment com si fos una simple notícia local. Si descomptam les publicacions especialitzades, les Olimpíades d'Escacs han passat sense pena ni glòria. Cap dels dies que he vist els telediarios o els telenotícies no he pogut sentir ni dues paraules d'aquest event esportiu, llevat d'una breu informació sobre l'acte d'inauguració a càrrec de la Fura dels Baus al telediario de la 2. Això no vol dir que no n'hagin parlat en qualque moment, però sí que indica que ho han tractat molt poc i de forma secundària. Els diaris d'abast estatal, dos doblers del mateix. Només algun dels diaris locals, i encara no tots se n'han fet una mica de ressò. Hom donava més importància a la crítica d'un partit de futbol de preferent que no a l'enfrontament entre dos grans mestres internacionals en el marc de les Olimpíades.
És clar que els escacs són un esport minoritari que no mou tanta gent com el futbol o el bàsquet, però és que els afeccionats no tenim dret a rebre la informació com qualsevol altre? El fet de no publicar-ho, o fer-ho a un raconet i amb poc espai, no serà una de les causes perquè no creixi l'afecció?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.