Salut!

Ara, el conseller de Medi Ambient ens ha proposat una altra croada: hem de consumir aigua dessalada. De moment, ens han volgut encolomar la proposta tocant-nos la fibra del cor: ho hem de fer per preservar els nostres aqüífers. És a dir, ho han fet en nom del sacrosant medi ambient, tan precari per segons què, pobret! Una raó molt vàlida i molt honesta. Un bell principi a partir del qual es podrien justificar moltes acccions positives per a les Illes Balears: posar fre a la febre constructora, per exemple. O intentar posar una mica d'ordre dins aquest immens peixarro que es menja la coa: com que són molts, necessitam autopistes amples per poder circular, i segons cinturons, i llavors tercers... Però això no toca, perquè, quan els interessa som una societat liberal, del liberalisme del campi qui pugui, i si posam fre a això llavors resulta que no podem menjar i na Roseta Estaràs no pot dir la seva famosa frase epigramàtica des de la tribuna dels oradors de la sala de les Cariàtides, que tanta sort que són de pedra i no poden plorar o orgasmar-se de riure...

Per tant ja ho sabeu tots: a consumir aigua dessalada, que aviat ens faran creure que és medicinal, que té propietats afrodisíaques, que va bé pel reuma, l'artrosi, per la textura de la pell i que fins i tot, digestiva com és, et fa anar bé del cos i a més, per efecte col·lateral, oh miracle!, aprima. I així com en Fraga no va dubtar gens a endinsar-se en banyador dins la Mediterrània el mes de febrer a Palomares, per demostrar que no hi havia radiacions negatives (el temps li ha donat la raó perquè encara vol tornar-se a presentar com a candidat a Galícia), estic ben segur que en Jaume Font, tan populista com és, no dubtarà ni un moment a fer una demostració empírica d'allò que diu i, si pertoca en el guió, es dutxarà públicament no sabem si a la plaça de sa Pobla, o a les matances d'en Plomer o enmig de la plaça de Cort amb un bon bram d'aigua recentdessalada. I si hi importa, donarà subvenció a un amic pobler perquè faci veure que les patates regades amb aigua dessalada són molt més ecològiques, retents, productives, etc. I els cadells i les dames pies del PP, per allò que deia del bloc compacte, es passejaran amb adhesius a les solapes amb llegendes cridaneres del tipus: jo em dutx amb aigua dessalada... El cuinat, amb aigua dessalada... Fins i tot, els més joves més entusiastes, en anar de marxa, es passejaran amb la botelleta d'aigua dessalada de nom tan atàvic com l'ànnera feliç. I encara més, en Miquel M. Caulès dirà que bona part de l'èxit de la normalització lingüística es fruit de consumir i ingerir aigua d'aquesta. Però allò que no està escrit en el guió, per tant no ho esmentaran, serà amb què reguen els camps de golf, o per què, si és tan bona, en Matas no va basar el seu PHN en l'aigua dessalada per regar les hortes murcianes i alacantines... Jo, perquè no es digui que som l'ovella negra, ja en faig el primer brindis i us dic a tots: Salut!