Mateixos collars

TW
0

Amb tota probabilitat, la senyora Cirer podrà dir que no ha enganyat a la majoria dels seus votants, almanco, a aquells que la votaren per les sigles. A la resta, els devers 2.000 ciutadans que la triaren a ella, però no aPP de les eleccions autonòmiques i als molts dels que votaren altres opcions, però la consideraven la cara amable de la dreta, els haurà deixat ben fotuts. Perquè si una cosa deia representar era un canvi de tarannà respecte al batle anterior, el senyor Rodríguez, i la seva tereseta feliç, el senyor Fageda. Per a molts, la consciència sobre qualque cosa semblant a una petita pàtria; per a altres, la defensa sense matisos de la catalanitat de la llengua que parlada esdevé mallorquí; per a un bon grapat, la religiositat que, en els aspectes morals, suposava un canvi camí de l'ètica en la política... eren característiques que aportaven un bri d'esperança d'una corporació més amable, menys enrevessada en les seves relacions amb la societat civil i més disposada a ser la batlessa de tothom i no l'acerada falca del partit en la comunitat. Fotuts, ben fotuts.

l l l
Els que esperaven major sensibilitat cap a la terra que la de«fallero» -capaç de trasmudar tradicions per fer-les més pròximes a la seva idea de ciutat, sense importar-li un rave la història-, sospiraran per quan només ens afegien coets i beates a les festes o traïen els tradicionals color dels taxis. Ara, la Palma que coneixem -molt trasmudada per la màniga ampla urbanística dels darrers anys- s'ha llançada a la bogeria del creixement covat pels de sempre al voltant de la ciutat. Son Espases i l'agressió al monestir de la Rea són la cirereta (de Cirer) d'un sucós pastís que comença amb eSegon Cinturó i acaba omplint de plusvàlues i ciment el que queda entre l'actual ciutat i la nova via. Els que esperaven una empenta, encara que fos folklòrica, a la llengua, poden pujar a un autobús de l'EMT i sabran que la llengua primera dels escrits i única de la megafonia no és la que donya Catalina deia compartir amb Costa i Llobera. Ni les àrees dedicades a ser cagades pels cans duen el català com a primera llengua. Deu ser que el president d'EMAYA va atabalat tallant subministraments públics a llogaters privats i no pot dedicar temps a fer complir la Llei de Normalització que els seus votaren fa un grapat d'anys. Ara bé, per fotuts i banyuts, els que esperaven tenir una batlessa de tots, dialogant i justa. Aquests sí que no encertaren amb la seva carta als reis. El diàleg, quan n'hi ha, és a mossegades i la justícia assoleix la ignomínia quan es tracta d'afavorir les associacions pròpies, com la del «corrupte de sa Calatrava», o d'amagar informes pagats amb doblers públics, com el de l'actuació de l'arquitecte municipal senyor Seguí. Em queda el consol de ni haver cregut que eren diferents collars del mateix ca i poc em pot haver fotut.