Vot electrònic?

Encara que no ho sembli, aviat farà quatre anys del que l'inefable Michael Moore qualifica de nova forma de cop d'estat modern i que va donar la presidència dels Estats Units a G.W. Bush. És dir, ja és a punt de fer quatre anys de l'increïble escàndol del recompte de vots de Florida de les passades eleccions presidencials americanes. Sembla que a un lloc tan avançat com se suposa que és la seu de l'imperi americà, això de comptar vots no hauria de ser un problema i, sobretot, després del lamentable i barroer espectacle del 2000, caldria suposar que tot estarà enllestit i a punt de pastora mia de cara al proper envit presidencial americà previst per d'aquí a encara no tres mesos. Doncs no, la cosa està ben lluny d'haver estat resolta a satisfacció de tothom i, molt particularment, per a alguns experts informàtics, els quals no veuen gens clar que les noves màquines de votació electrònica siguin una solució raonablement acceptable com per garantir la netedat absoluta i total transparència que requereix el procediment bàsic de les democràcies modernes com és qualsevol votació i posterior recompte de vots. Ja fa una bona partida de mesos que tots els reculls setmanals de notícies tecnològiques als quals tenc accés, duen almenys una notícia sobre algun incident relacionat amb les màquines de votació americanes i les seves prestacions. La cosa ha arribat a l'extrem que, avui per avui, hi ha almenys dos desafiaments en marxa. Un d'ells ha estat proposat pels sectors més crítics amb aquestes tecnologies, encapçalats per Rebecca Mercuri, investigadora d'un centre associat a la Universitat de Harvard, i que fins fa poc era al MIT, que proposa exposar al públic en general, i als hackers en particular, aquestes màquines de votació amb l'objectiu de veure si són o no són vulnerables als seus atacs. El premi seria de deu mil dòlars, que és la quantitat que ha posat com a messions Michael Samos de la Carnegie Mellon University, convençut de la invulnerabilitat d'aquests sistemes. Tanmateix els fabricants, tot i assegurar la total fiabilitat dels seus sistemes, semblen no estar gaire per la tasca de fer això tan agosarat, la qual cosa -d'entrada- ja és tot un símptoma de la confiança que ells mateixos tenen en les seves criatures informàtiques. Convé dir que no ha ajudat gaire a augmentar la confiança en tot plegat, el fet que es va produir una filtració d'un bon caramull de correus electrònics interns d'una de les principals empreses del sector, en els quals els mateixos tècnics i dirigents confessaven les seves pors. Tampoc no hi va ajudar gaire el fet que, davant aquesta filtració, l'empresa per comptes de callar i arreglar els problemes va optar per demandar els responsables de publicar aquests correus a Internet. Una demanda que van haver de retirar, això sí, després d'haver provocat un considerable augment de la visibilitat de tot l'afer, amanit amb sucosos detalls com les fortes contribucions de l'esmentada empresa a la campanya de Bush i menuderies per l'estil. El debat també té d'altres ingredients força interessants. Així, entre els defensors del sistema, n'hi ha que comparen les màquines de votació electrònica amb els caixers automàtics, els quals han donat sobrades mostres de robustesa i fiabilitat. La rèplica és simple, del caixer sempre te'n queda un rastre de les operacions fetes, cosa que no es pot fer en el cas de les màquines de votar sense vulnerar el principi sagrat del secret del vot. En aquesta línia, n'hi ha que proposen, per assegurar la transparència, que tot i que el vot sigui electrònic, el votant se'n pugui dur un rebut imprès; una opció que ja ha estat desqualificada en un assaig a un estat on molts votants varen votar que no a una determinada opció, com sortia en el seu rebut, però on el recompte del paper no va coincidir amb l'electrònic. En resum, no ha de resultar gens sorprenent per a ningú que membres del Partit Demòcrata dels Estats Units hagin demanat a l'ONU la presència d'observadors encarregats de supervisar el procés electoral dels Estats Units, la qual cosa no deixa de ser un signe ben preocupant, ja que cal no oblidar que allà va néixer la democràcia moderna i sempre els ha estat un mirall d'exemplaritat. Mentre els demòcrates demanaven això, els republicans convidaven Aznar i Rajoy a la seva convenció per nominar Bush. No sabria dir-los com interpretar-ho. O sí.