Ferran Aguiló28/07/04 0:00
TW
0

Sembla que des de les antípodes ens vessen el verí depensament únic (el més letal conegut actualment) per la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq. Confondre el retorn a la democràcia, que en el fons no és més que governar segons els designis de la majoria de la societat, amb concessions al terror només ho poden fer una casta de persones encegades pefonamentalisme. Deu ser conseqüència de la mateixa síndrome que el govern d'Austràlia s'ha situat al costat dels dos «carnissers electes» que governen els Estats Units i Israeen la resolució de l'Assemblea de l'ONU referida al vergonyós mur de Palestina. Mentre els retrets al govern espanyol vénguin d'aquest bàndol, és fàcil triar on situar-se, si del costat dels 150 països que votaren a favor del compliment de la sentència deTribunal de l'Haia o dels 6 en contra. Fàcil.

l l l
Pens que no som jo qui ha de defensar l'honor de la senyora Nájera, que ella tota sola s'hi basta. Però, com el cas anterior, que si s'ha de triar mai em posaria del costat dels que ni es defensen quan se'ls acusa d'haver teixit una trama político-judicial-urbanística per acabar amb la batlessa socialista. Ara per ara, sabem qui hi ha denúncies però no sabem on és la línia que separa l'esquizofrènia que deu viure l'advocat, el senyor Rodríguez Ramos, quan preparà la bateria d'acusacions contra la batlessa per encàrrec de qualcú que, evidentment, no era l'Ajuntament de Calvià -en aquell moment en mans socialistes- i ara segueix els plets sembla que en defensa dels interessos d'aquesta institució. Encara no hem aclarit perquè el Fiscal en Cap, el senyor Bartomeu Barceló, no s'ha defensat de la greu acusació de ser membre d'aquesta trama, juntament amb un poderós latifundista de la zona i els beneficiaris polítics de la feta. Potser tampoc aclarirem qui paga al destacat missèr o si hi ha dues minutes, una abans d'aconseguir la batlia pels seus clients i una altra després. Ves a saber, però seria bo veure com en una causa que començà defensant els interessos privats ara hi afegeix denúncies en nom de l'Ajuntament. O no ho entenem o no s'entén.

l l l
S'ha de tenir a un déu del teu costat per a poder afirmar, amb la rotunditat del que és vera, el que comença dient: «tenc el convenciment», «crec» o «estic segur». Ho vérem amb aquell que tenia el convenciment que es podia matar uns milers d'iraquians perquè existien unes armes de destrucció massiva, i ho veim cada dia en les declaracions dels seus. Si l'altre dia el senyor Rajoy vivia en la seguretat que el seu digitador no tenia els papers que ell mateix acabava d'assegurar tenir, el dilluns els seus aprenents de per aquí tenia la seguretat de conèixer la mà que s'amaga al darrere de les falses al·legacions aPla de Carreteres. Pel que sabem fins ara, o tenen una revelació divina o el convenciment els hi atorga «la complicitat». I que cadascú cregui o es convenci què vol dir aquesta complicitat.