Demogràcia

Sorprèn aquesta Mallorca tan tranquil·la. Sembla que la temporada turística ha començat tan malament o pitjor que la de l'any passat i, atenció, no hi ha crispació! L'estoïcisme amb què s'ho han pres hotelers, comerciants, restauradors, mitjans de comunicació (els que són especialistes en massatges abans que en missatges)... és al·lucinant. M'ensum, però, que n'hi ha més de dos que deuen tenir mal de panxa de tanta contenció. Per no explotar, els més espavilats deixen anar alguns gasos del tipus «mira si ho varen fer malament que encara duren els efectes» o «a veure si ara mos ajuden de Madrid. Que falten carreteres, aeroports, autopistes, hospitals, escoles...». Ara sí, ara falta de tot. En canvi, és molt curiós que allò que més faltava l'any passat, hotels plens amb turistes disposats a gastar un parell d'euros, enguany aquesta gent no ho enyori gens ni mica. Al·leluia! (que ens diguin d'una vegada quin llibre d'autoajuda han llegit, per favor!!! Tal volta «Com aprendre a ser sodomitzat en sec per dos orangutans i disfrutar-ho»). Sensacional. O sigui, que durant els quatre anys d'excepció en Cascos podia enviar doblers a tota Espanya menys a Balears i això estava bé. Llavors, exigir que mos compensassin la insularitat era una quimera i ara és el que toca. Durant els quatre anys del Pacte, Aznar li va escriure el programa de govern a Matas per aquesta legislatura. Un programa que es resumeix en una sola i simple regla: «Demanar a Zapatero per les Balears tot allò que Aznar ens va negar». Doblers pel tren, pel cost insular, per fer carreteres... Esper que Zapatero li faci molt de cas. De no ser així, si en acabar la legislatura continuam pagant el mateix o més per volar; si els nostres fills contiuen matant-se a les carreteres i autopistes al ritme escandalós (senyor Delegat del Govern, no és ben hora de fer qualque cosa més?) al que ho fan enguany (76 morts!!); si continuam tenint els mateixos quilòmetres de vies de tren en perspectiva immediata... si tot continua igual a les properes eleccions, un poble mínimament intel·ligent i despert castigararia els dos partits majoritaris que suquen aquesta terra des de fa anys i panys mentres l'utilitzen, a més, de camp de batalla. És evident que això darrer és un conte de fades perquè en aquest Estat la majoria vota per defecte i bona part dels joves no en volen saber res de política (els partits generen tanta confiança i empatia que necessiten un 11-M per veure que hi ha una certa relació entre el seu vot i la realitat). Per tant, em conformaré amb que el futur proper ens dugui el procesament de la consellera Mabel «Cabreo» i els seus gestors pel descarrilament del 13-M (un dia abans de les eleccions i dos després de l'atemptat d'Atocha, quina causalitat, vull dir, casualitat). A més del judici per haver començat les obres de l'autopista il·legalment, és clar. Se suposa que hauríem de veure tot això a no ser que es creí una comissió per «aclarir» el tema. Aquesta és la manera pseudodemocràtica d'enterrar els problemes i d'intercanviar favors al més pur estil mafiós que té la classe política que ens representa en aquest Estat. Me'ls puc imaginar cara a cara, agafant-se les gònades un a l'altre amb guants metàl·lics de dits punxaguts dient-se amb somriure sorneguer «No ens farem mal, eh?». I Aznar no declararà a la comissió de l'11 M. Democràcia? Que no ens facin riure.