Camus, Sartre i Beauvoir a les Illes

TW
0

La recuperació de la pròpia ciutat té característiques personals, intransferibles, que en bona part responen a la concepció que un s'ha fet del benestar damunt la seva terra. Després d'un viatge, curt però apassionant, torn a visitar un lloc on he passat moltíssimes hores, durant qualsevol estació de l'any i sota el predomini de les quatre llunes. Em referesc al Claustre de Sant Francesc, un reducte intemporal, gairebé metafísic, on el temps històric sembla atura-se a la porta i no el penetra. Fou Baltasar Porce, en el seu Viatge literari a Mallorca (1967), el primer que esmentà un paper admirable d'Albert Camus relacionat amb el seu únic viatge a les Balears. Més tard vaig saber que la vinguda a Mallorca i Eivissa del Nobel 1957 estava relacionada amb la crisi del primer matrimoni. Camus venia a cercar la seva esposa, que havia caigut en la malaltia mental. Deixà constància del pas per les Illes amb tres escrits curts, recollits en el primer llibre: L'envers et l'endroit (1937). A més de la descripció interioritzada del Claustre de Sant Francesc, Albert Camus té un altre escrit on parla d'un cabaret amb mariners i pescadors (podria esser Can Vallès de la Porta de Sant Antoni, però també el Triana del carrer Brondo), i una grassa que canta damunt un escenari. I, encara, un tercer escrit sobre Eivissa, centrat en el Passeig Vara de Rei, on observa que les parelles inicien les seves relacions a la vista de tothom, amb un esperit en el qual veu alguna cosa d'heroic. Del reducte franciscà diu: «Un sol bellíssim, daurat, encalentia suaument les pedres grogues del claustre. Una dona treia aigua del pou. Al cap d'una hora, d'un minut, d'un segon, en aquell mateix instant tal vegada, tot podia esbucar-se. Però el miracle continuava. El món prosseguia, púdic, irònic i discret (com certes formes de l'amistat de les dones, dolces i reservades). Continuava un equilibri, tacat, però, per tota l'aprensió del seu propi final». Na Fiona Campbel m'assegura que, poc abans de la vinguda de Camus, Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir també havien visitat aquestes Illes.

-Tant ella, a La force de l'âge (1960), com el biògraf de Sartre, Jean Jeanson, a Jean Paul Sartre en su vida (1975), coincideixen en donar notícia, certament poc explícita, d'una estada a les Balears, el juny de 1932, continuant el viatge cap al Marroc espanyol, Tetuan, i tres ciutats andaluses: Sevilla, Granada i Còrdova.

-Aleshores cap dels dos encara no havia publicat llibres. Devien esser dos professors de províncies gairebé desconeguts.

-És així. Ell feia una substitució a la Universitat de Le Havre i ella ensenyava a Marsella o Rouen. Ell tenia 27 anys i ella 24. Acabaven de descobrir Kafka, Céline, Hemingway, i Raymond Aron els iniciava en la fenomenologia de Husser.

-Però em sona que un any abans ja havien visitat Barcelona.

-Efectivament. El 1931, pels cafès de les Rambles, havien sentit campanes sobre la construcció del socialisme, sense entendre gaire de què anava la cosa. Simone conta que a Barcelona varen presenciar una vaga general i la manera com fou reprimida, i amb tota sinceritat confessa que es varen sentir com eFabrizio del Dongo de Stendha a la batalla de Waterloo descrita a La Cartoixa de Parma.

-És ben curiós que no s'hagi parlat més del pas d'aquests tres grans mestres per les nostres terres.

-I encara hi ha constància d'un escrit de Sartre sobre una zona agrícola d'Espanya, que no m'estranyaria gens que fos Mallorca. S'haurà de veure.