Procés a la prostitució

L'entrada generalitzada de les dones dins el món de la cultura de masses ha aportat noves sensibilitats i punts de vista inèdits. En les formes i en els continguts. Fa poc ha arribat a la pantalla Yo puta, un film de Luna sobre la novel·la de l'escriptora uruguaiana resident a Itàlia Isabel Pisano. Un contrast entre la prostitució de luxe i el món de la cultura, representat en els punts de vista d'una professional i una universitària. Al mateix temps, ens arriba la notícia de l'escàndol que ha organitzat, entre els berbers, la directora cinematogràfica marroquina Narjis Nejjar, que ha tengut la gosadia de denunciar, amb el film Los ojos secos, l'existència d'un llogaret, de nom Tizi Nisly, perdut en la regió muntanyenca de l'Atlas Mitjà, en el nord d'Àfrica. Es tracta d'un llogaret-bordell, on totes les dones es dediquen a la prostitució. Generació rere generació, les filles han heretat de les mares aquest ofici, vell i antic com la llana mateixa. Dues actituds, la d'Isabel Pisano i la de Narjis Nejjar, convergents en un punt d'incidència i de denúncia, davant el món, de la realitat de l'esclavatge universal de la prostitució. Més enllà de la novel·la que ha arribat al cinema, Isabel Pisano, escriptora, periodista i actriu, té una llarga experiència d'aprofundiment en la prostitució mundial. Per fer-ho s'ha valgut dels viatges que ha realitzat com a corresponsal de guerra en el Líban, Txad, Iraq, Bòsnia i Somàlia. Manifesta dades colpidores que ha conegut, com les nines petites, a partir dels set anys, venent-se per una cigarreta als «cascs blaus» de l'ONU, a Sarajevo. El tabac era l'únic ansiolític que ajudava a suportar els bombardeigs. O set mil nines, algunes molt petites, que anualment desapareixen del Nepal per acabar en els bordells de l'Índia. Na Fiona Campbeldiu que aquests fets l'esgarrifen de mala manera, com a persona i com a dona. L'emmalalteixen i la fan dubtar molt seriosament de qualsevol progrés del que pomposament es coneix amb el nom de «condició humana».