Mal de pair

Avui estic com la xulla del verro: revenc. Trob que primer hauria de pair el que hi ha en el gavatx, i no és fàcil. No és fàcil entendre el ball de garrots (els bastons no són per aquestes manotes) entre les diferents personalitats dePSIB. Vos ho contaré en paraules d'un destacat militant socialista: «...el senyor Isidre Canyelles assistí a una reunió del seu partit, UM, on demanà que rectificassin l'oposició a la construcció d'un parc temàtic. Hi hagué de tot i molt, estires i arronses i acusacions no aptes per a cardíacs. Has sentit res? Si hagués passat en el PSIB, la premsa tendria el llistat amb el que votà cadascú, els insults que ens dedicàrem i de quin color duia els calçons blancs el promotor. Això és així i encara no he arribat a saber si és bo o no...» Idò mentre s'apunyalen per l'esquena, filtren intervencions i es fan la punyeta, el potencial votant socialista assisteix, avorrit i impotent, a la lluita pel poder intern i ningú li explica el significat deDecret Fio, el que suposa per a les classes menys arrelades i sense tradició d'escola privada (ara concertada) en els seus membres. En poques paraules, mentre fan «aparell» no fan política. El que és pitjor: construeixen un imaginari col·lectiu on la paraula política significa «aparell», i llevonces s'estranyen si la gent sense perversions reconegudes fuig com esperitada dels partits.

Mal de pair que aquells que mantengueren i aplaudiren a un condemnat per manipulació informativa, Urdaci, ara condemnen la tria de la senyora Garcias perquè s'ha fet com ells ho haguessin fet si, almanco, valorassin el coneixement del medi. Aglapits per mentiders, pretenen socialitzar la mentida i, dia sí i altre també, denuncien falsedats que no demostren. Deu ser que veuen impossible passar a la història sense el qualificatiu mentider a la vora, a no ser que aconsegueixin fer-ho sinònim de polític. A aquesta tasca dediquen més esforços que a demostrar la sinceritat de les seves propostes. Impossible de pair que, a dia d'avui i després de saber que s'ha acusat públicament aFiscal en Cap de Balears de tenir lligams amb els que orquestraren una trama judicial per acabar amb la majoria socialista a Calvià, ni el senyor Bartomeu Barceló hagi fet les passes per asseure el denunciant a la barra, ni el sistema judicial obert una investigació sobre les amistats perilloses del seu destacat membre. Però, per mal de pair, la prohibició de presentar-se a les Eleccions Europees de la formació basca HZ amb l'argument d'incorporar membres que ho varen ser de Batasuna quan aquesta era legal i subvencionada. No s'entén. Si, almanco, es condemnàs l'Estat com a col·laborador necessari, donada la important quantitat de doblers que li atorgà, s'albirarien unes unces de coherència. Perquè, tal com es presenta la prohibició, sembla com si haguessin de retirar el carnet de conduir a tots els que circularen pel carrer dels Oms, perquè ara ja no es pot. Vos sorprèn la dificultat digestiva?