Parlant, la gent s'entén

Hi he pensat dues vegades abans de posar-me a escriure't. No vull furgar ferides, cosa ben estèril. I ja et dic per endavant que no entraré en una espiral de cartes i contracartes. Però crec que, en honor a la veritat i per respecte als nostres militants, simpatitzants i votants (tant del PSM com d'ERC), que tenen dret a saber com han anat les coses, he de matisar algunes afirmacions que fas al teu article d'ahir. Aniré al gra.

1. Explica-ho com vulguis, però és ERC qui no ha volgut pactar amb el PSM. Ens ho vau dir prou clarament, cosa que és d'agrair. A la reunió que vam mantenir al Parlament de Catalunya dia 21 d'abril, en Xavier Vendrell, secretari d'organització d'ERC -tu hi eres davant, i jo també-, ens va dir que la vostra opció estratègica és presentar-vos sols, i no en coalició, a les Illes Balears, que preferiu que no ens presentem plegats perquè voleu «mesurar forces» (sic) amb nosaltres. Anar junts a les europees significaria per a vosaltres un «sacrifici» (sic) que, si fèieu, hauria de tenir compensacions. I les que ens proposàreu van ser, com tu mateix dius al teu article, fermar un acord ja des d'ara per concórrer plegats a les eleccions municipals i autonòmiques de 2007. Tu mateix em vas dir que no us conformàveu amb un acord genèric, una declaració d'intencions, sinó que des d'ara havíem de concretar-lo garantint-vos un diputat al Parlament balear, i regidors a una sèrie de municipis. Recordaràs que en aquella reunió us vam expressar la impossibilitat jurídica de fermar un acord d'aquestes característiques: d'aquí al 2007, el PSM ha de celebrar dos congressos, que sobiranament podrien decidir tirar cap a una altra banda. Us vaig demanar com podíem salvar aquesta dificultat. No em vau saber donar cap solució.

2. No és cert, com dius dues vegades al teu article, que haguem mantingut una sola reunió amb vosaltres. De formals, n'hem mantingut dues. Una altra cosa és que tu només hagis participat en una d'elles. A la primera reunió, dia 25 de març (amb en Carod, en Josep Huguet i en Carles Bonet), vam ser nosaltres qui vam proposar un acord PSM-ERC per a les eleccions europees, i tot van ser mitges paraules velades, res de respostes clares. Vam quedar que ERC ens telefonaria en el termini aproximat d'una setmana. Idò, encara estam esperant. La segona reunió no s'hauria produït si el PSM no l'hagués demanada. D'altra banda, els meus contactes telefònics amb diferents membres de la direcció d'ERC han estat gairebé diaris durant setmanes. I en els darrers tres anys ens hem vist un bon caramull de vegades en el marc de les reunions de l'Aliança Lliure Europea, i mentre que jo sempre he estat clar (m'agradaria arribar a un acord amb ERC per a les eleccions europees), per part d'ERC mai no hi ha hagut una resposta clara: bé, sí, ja ho veurem. Això, sense comptar la reunió que l'any 2000 es va celebrar entre les direccions del PSM i ERC a Barcelona, novament per iniciativa del PSM, per parlar de les relacions entre ambdós partits.

3. En política, els gestos i les formes són prou importants. I la forma com ERC ha dut les recents negociacions evidencia les poques ganes que teníeu d'arribar a un acord: ens hem trobat amb constants canvis de negociador, parlant pels passadissos del Parlament de Catalunya en lloc d'asseure'ns a un despatx, i pel que fa la reunió del 21 d'abril, no vau tenir el detall d'avisar-nos que tu hi series present. T'hi vam trobar d'improvís, i allò que havia de ser una negociació al màxim nivell entre les direccions de dos partits, es va convertir en una conversa entre la direcció del PSM i el representant d'una secció local d'ERC: tu posaves les condicions, i el representant de la vostra direcció beneïa, cosa que em sembla bastant surrealista.

4. Dius que vau anar a les eleccions generals amb la candidatura de «Progressistes» acceptant una posició simbòlica a les llistes. Et sembla poc, vist el pes electoral que teniu a Mallorca, que el PSM us vagi cedir un dels dos llocs al Senat? El fet que consideris això com una posició simbòlica ja mostra les vostres pretensions a l'hora d'establir acords amb altres partits. Has de saber que el PSM us va cedir el seu lloc a la llista al Senat justament per facilitar una entesa de cara a les eleccions europees.

5. És legítim i perfectament comprensible que vulgueu explicar i interpretar les coses de la manera que millor satisfaci els vostres interessos com a partit. Per tant, pots interpretar com vulguis, com fas al teu article, les intencions per les quals el PSM volia negociar amb ERC. Però mira, almenys reconeixes que érem nosaltres els que us demanàvem parlar! Implícitament ens dónes la raó, en el sentit que la iniciativa no va ser vostra. Almenys, això ho tenim. El que no em sembla bé és recórrer a la mentida. I és fals, a tu et pos per testimoni, el que han dit alguns membres de la direcció d'ERC als vostres socis electorals d'Eusko Alkartasuna i de la Chunta Aragonesista: que els negociadors del PSM hauríem acceptat davant vosaltres les condicions de l'acord a la reunió del 21 d'abril a Barcelona.

En fi. M'abstindré d'entrar en el joc de desqualificacions i menyspreu en el qual ha entrat algun militant d'ERC amb cartes al director. He volgut exposar els fets de la manera més objectiva possible perquè qualsevol persona interessada pugui formar-se una opinió ajustada amb la realitat. Permet-me tanmateix que, amb tota modèstia, us faci una recomanació: quan algú realment vol entendre's amb un altre i facilitar la col·laboració, el darrer que ha de fer és menysprear-lo, posar-lo contra les cordes i mentir per justificar les pròpies posicions. Jo estic convençut que, parlant, la gent s'entén. Per nosaltres no es perdrà. El falsejament de la realitat és un recurs que a curt termini pot reportar beneficis, però sempre acaba girant-se en contra. Temps al temps.