Pa copte

Quan a l'estiu l'aigua s'evapora, sobre el sòl del desert hi queda el natró, una sal de sodi decahidratat. Abans, en temps dels faraons, era molt apreciada perquè s'emprava en el procés de momificació. És a Wâdî al-Natrûn. Ara tot ha canviat, i el natró es tracta de forma industrial. Ha quedat el nom d'un lloc que és popular des del segle IV dC quan, fugint de les persecucions dels romans, s'hi instal·laren milers de cristians. En principi vivien dins coves, allà on fos. Però amb els temps començaren a aixecar monestirs, llocs on refugiar-se i seguir amb les seves creences. La forma de vida tingué tanta acceptació, que hi arribà a haver seixanta monestirs. Ara queden quatre monestirs: Deir Anba Bishoi, Deir as-Suriani, Deir Abu Makar i Deir al-Baramus. Les edificacions conserven part de les antigues fortificacions, que es barregen amb les noves construccions per acollir els nombrosos visitants. En general són coptes (cristians egipcis) que hi van per estades que a vegades s'allarguen uns quants dies. Per sobre de les muralles que envolta el recinte sempre hi sobresurten els nous campanars que, inevitablement, acaben amb creus de quatre braços. A vegades, especialment quan la visita coincideix amb alguna important festa del calendari cristià, el visitant es troba amb les portes tancades. El passat Dijous Sant, per exemple. Un dia en què només Deir Anba Bishoi deixava entrar gent. Als altres només s'obria un finestró per on guaitaven uns joves tot fent saber que estava tancat perquè eren dies d'oració. En canvi a Deir Anba Bishoi tot era un anar i venir de gent. Visitants estrangers i cristians egipcis que hi havien anat a romandre. La veritat és que, tant els religioses que hi fan vida com els pelegrins, transmetien una sensació de cordial i amable serenitat. Com que era Dijous Sant, a l'obrador del pa hi preparaven una fornada especial. Uns quants joves treballaven amb cura, posant la pasta entre draps de roba ben blanca. Un pa de vida íntima per a les celebracions de Setmana Santa a Wâdî al-Natrûn. Allà, a uns centenar de quilòmetres al Nord-oest d'El Caire.