Veig com aquests darrers dies proliferen cartes als diaris que fan referència a les eleccions europees. El denominador comú que jo hi he trobat, a moltes d'elles, és el de culpar el PSM, com quasi sempre, dels mals del nacionalisme a les Illes i al conjunt dels Països Catalans. Uns plantejaments que no em sorprenen, ja que, per desgràcia, dins el PSM estam prou acostumats a rebre de per tots els costats. Per boca dels altres, sempre ho feim tot malament. Però, com a militant, em vull defensar de les acusacions que se'ns fan de ser un partit «regionalista», «dretà» i «egoista», que jo consider molt gratuïtes i sense fonament o, potser, sense coneixement de causa.
Com he dit abans, jo sóc militant del PSM, concretament de l'agrupació de Capdepera, la qual represent dins el Consell de Direcció Política. Des de la nostra agrupació sempre hem estat molt crítics i hem plantat cara al partit en totes les qüestions en què ens ha semblat que era excessivament tou o sortia del que és i ha de ser la línia política del PSM. Ho vàrem ser en la qüestió de la incineradora. Vàrem obrir el debat sobre la venda de territori, quan semblava que el partit no s'hi havia pronunciat amb prou claredat. Ho vàrem ser a l'hora de donar la presidència del Consell a la senyora Munar. Ho vàrem ser quan les agrupacions d'alguns pobles pactaren amb el PP. I ho hem estat les dues vegades en què el nostre partit ha pactat amb CIU per a les eleccions europees.
En el debat sorgit a la nostra agrupació sobre quins havien de ser els nostres socis a Europa, gairebé no hi va haver discussió. D'una manera aclaparadora ens vàrem pronunciar per ERC, i això per distints motius: per ser coherents i per no embullar el nostre electorat. Vull recordar que acabàvem de sortir d'una coalició d'esquerres per a les eleccions generals amb la mateixa ERC i, per tant, semblava que era el més lògic i el més coherent, i que assolir un acord amb aquest partit no havia de resultar gaire complicat. Però la realitat no ha estat aquesta. Des de les primeres converses que el meu partit va mantenir amb ERC, tot varen ser emperons. A ERC sembla que l'eufòria del gran èxit assolit al Principat els ha fets oblidar quins són els seus germans polítics a les Illes. Us puc ben assegurar que al PSM sí que ho tenim clar qui són els nostres germans. Se'ns acusa injustament de regionalistes pel fet d'anar amb partits que ens han donat totes les facilitats per ser els seus socis, i aquestes acusacions vénen precisament d'aquells militants o simpatitzants d'un partit que ens ha tancat totes les portes. No ens ha quedat cap altra opció que anar amb els socis de Galeusca, un conglomerat ben plural, amb partits de centre i d'esquerra. Les condicions que va plantejar ERC no es podien admetre de cap de les maneres. Eren unes condicions per obligar a dir que no. El PSM no es pot hipotecar amb acords de futur, de cara a futures eleccions autonòmiques i locals, quan encara resten dos congressos entre eleccions. El partit és sobirà i des d'aquesta condició decidirà en els futurs congressos quins han de ser els seus socis, si és que se'n volen tenir. Mentre ERC no entengui que el PSM és un partit sobirà i el màxim representant nacionalista d'esquerres de les Illes, dins el conjunt dels Països Catalans, i s'alliberi de voler imposar el seu centralisme, resultarà gairebé impossible aconseguir cap tipus d'entesa.
Amics d'ERC, us puc ben assegurar que dins el PSM hi ha una sensibilitat compartida per bona part de la militància per tal que els dos partits ens entenguem, però sempre en condicions d'igualtat i ponderació, sense imposicions de cap tipus. És per això que jo m'atrevesc a dir-vos que ERC no ens ha volgut com a socis i que per bé del país hauríeu de baixar del carro i tocar de peus a terra. Tornau a la realitat.
Felip Esteva Castro. Cala Rajada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.