De primaveres i altres estacions

La primavera ja és aquí i encara que pensi que en això dels canvis de les estacions els solem donar més rellevància de la que realment tenen, no hi trobo una altra justificació a tanta alteració. Ara qualsevol estat anímic que signifiqui estar molt cansat o excitat sempre assenyala cap a la mateixa direcció: això es el canvi d'estació, convé que prenguis vitamines. Les flors i les al·lèrgies estan més preparades que mai aquesta primavera que per a molts -la majoria- va començar el 14 de març carregada de bones expectatives. De la sinistra primavera de l'any passat a hores d'ara han passat tantes coses que contar-les totes donaria, com a mínim, per a un capítol d'aquests llibres que fa la primera dama en funcions. De fet, conten que Ana Botella va retardar la presentació del seu llibre sobre els vuit anys de govern del seu home -amb el seu títol ja ho hem dit tot- per incloure com varen viure els «en funcions» els darrers dies abans de les eleccions. No tenc cap intenció de llegir-me el llibre, però no sé què em diu que no deu tenir res a veure la seva versió amb l'exposada en el minuciós informe Tres dies de març que va publicar el diari El País. Conten també que la dama en funcions no hi pot donar passada de la feta, perquè tot plegat ho troba una gran injustícia. Tranquil·la, dona, noltros fa quatre anys que les hem patides i te puc assegurar que, com es diu aquí, tot té remei manco la mort. Ho superareu; a costa de rescriure la història, reinventar fantasmes, crear tòtems de fum com fer una oposició patriòtica, i de tot allò de què heu fet gala aquests anys, mesos i dies. Aquí a la terra dels cacics esteim també celebrant la nostra peculiar primavera perquè mentres a Madrid els «ens funcions» fan coses tan ètiques com comprometre més d'un seixanta per cent del pressupost del Ministeri de Defensa amb la compra de submarins i coses d'aquestes tan prioritàries, a les Illes els nostres doblers s'invertiran en una altra guerra, en la mediàtica, és clar. De la televisió autonòmica en sabem poques coses: el currículum de la nova directora, els nou milions d'euros que es gastaran per fer un altre edifici a Calvià i que, de moment, hi haurà 17 directius per zero periodistes en plantilla. Evidentment amb aquestes dades no podem fer cap judici de valor. Del que sí que m'agradaria parlar, però la veritat és que em fa una peresa horrorosa, és del fet que a la processó de l'Encontre de Pasqua de Felanitx es toqui l'himne espanyol per imposició de la Batlessa. Catalina Soler, la mateixa que regalava cigonyes roses o blaves als nadons felanitxers, ha decidit unilateralment -i pareix ésser que en contra de la voluntat del rector- suprimir l'Al·leluia de Händel per l'himne espanyol en una processó religiosa. Amb actituds com aquestes fins i tot Ana Botella podria entendre el que els ha passat.