Reflexió després de l'11-M

19/03/04 0:00

Estic adolorida, dolguda, estic de dol. El terrorisme ha colpejat el cor d'Espanya, i tots els espanyols. Pens en l'angoixa de la família de la meva amiga que durant hores no sabia de la sort d'un dels seus nebots de camí a l'institut. Està ingressat a l'hospital amb metralla al cos; en els amics d'oficina d'un altre amic madrileny que es debaten entre la vida i la mort; en aquest bebè de mesos, a la guarderia que es quedà sense pare i mare; a aquest metge que trobà el seu fill, després d'hores de recerca, davall els dos cadàvers fets miques dels companys de classe; en tots aquests adolescents, motxilla a l'esquena de camí al col·legi, traumatitzats, i en totes aquestes gairebé 2.000 famílies destruïdes, per sempre.

El terrorisme, s'anomeni com s'anomeni, véngui d'on véngui, sempre és el mateix. Sap aprofitar la bonança dels països democràtics, la llibertat de moviment, les lleis del sistema jurídic que afavoreixen les seves accions assassines. Hi hauran oblidats els governs d'Europa que l'estat de benestar s'ha aconseguit amb llàgrimes i sang, a través de guerres civils, revolucions, il·lustració, pensadors, filòsofs? Les lleis estan fetes pels homes dins d'una societat determinada amb uns valors, i si la societat canvia les lleis hauran de canviar.

Reclam per a aquests assassins mil anys de presó complerts tots, dia rere dia.

El terrorisme ha de ser tallat amb fermesa, sense vacil·lació des de la seva arrel, és a dir des del seu finançament.

Jacqueline Tobiass, presidenta de l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel.