Un perill inesperat

Entre tots els missatges de suport que es transmetien ahir per l'atemptat de Madrid, n'hi havia de més generals, n'hi havia de més emocionants i n'hi havia de discrets. El del secretari general de l'ONU, Kofi Annan, era dels discrets: demanava un resultat molt concret: que els responsables siguin duits davant la justícia. No és l'única cosa que es pot demanar en aquests moments, però potser és el més sensat, és la reacció més directa i el que demana és del poc que es podria considerar com una fita efectiva i aconseguible en la lluita contra en terrorisme. La reserva d'aquest senyor és el que el fa digne d'atenció: no va pujar al carro de les acusacions que ara sabem eren poc fonamentades. Els terroristes han de ser atrapats, això és veritat sigui quina sigui la procedència dels terroristes. Però els arguments polítics que ahir se sentien en moltes boques només anaven en un sentit: els atacs només podien ser obra d'ETA. Totes les expectatives es complien, semblava, si un repassa els arguments dels ministres: si ja ho havien intentat, si els explosius eren com els d'ETA, si volien marcar les eleccions... Però llavors arribava la carta de la brigada d'Abu Hafs al-Masri al diari àrab Al-Quds al-Arabi. S'havien trobat cintes en llengua àrab dins una furgoneta emprada pels terroristes.