Avui toca d'això, que dissabte que ve no podrem. Avui cal guardar el flocs i les violes literàries -ja em permetreu la llicència poètica-, les metàfores i els sil·logismes críptics per una altra ocasió. Perquè més enllà de les enquestes del CIS, que per primera vegada atorguen un diputat nacionalista per a aquestes illes -en el nostre cas serà diputada- i que, si és cert, cosa que no pos en dubte ans tot al contrari, suposarà entre d'altres coses dotar aquestes illes d'una presència pròpia a Madrid, suposarà que deixarem de ser una mica unes terres d'ultramar oblidades on els senyors -llegiu clarament ministres- vénen cada quatre anys a veure els capatassos -llegiu el que us doni la real gana, però enteneu bé de qui us parl: les mates, les fagedes, les roses, les marietes i la resta de fauna suposadament autòctona- per contemplar la fidelitat de la colònia i per passar la mà peluda per damunt el llom suorós dels súbdits més messells tot ullastreesbrancant un somriure fariseu i prometent-nos la glòria que després escatimen tant com poden a l'hora d'aprovar els pressuposts de l'estat on, curiosament, la inversió per a aquesta terra tan plena de sintonies i de solucions ha minvat una cosa de no dir justament aquest any. Perquè més enllà de l'enquesta del CIS, ara ens somriu un floc d'esperança.
Perquè el floc, una paraula gairebé triada a l'atzar, ens va molt bé per il·lustrar allò que volem dir. Segons el diccionari Alcover-Moll -el de n'Antoni Maria, no el de Joan, ho escric per si ho llegís na Roseta s'il·lustri una mica i no maculi la solemnitat del Parlament amb segons quines blasfèmies- un floc és una petita porció de llana, de cotó, seda o d'altra matèria tèxtil. Per tant, és alguna cosa tangible. Com la que s'obtendrà per als progressistes, si tots hi posam el nostre floquet de vot, dia catorze de març. També és una accepció de la paraula floc un conjunt de fils units per un cap, com ha passat amb la coalició progressista que distints fils, de matèries diferents però consemblants, s'han unit per servir d'emblema a molta gent perquè s'adonin que hi ha una altra manera ben diferent i ben positiva per mirar per les Illes Balears.
Però també un floc serveix per adornar un vestit, una cortina o qualsevol altra peça de roba. I això també ho necessita aquesta terra nostra. Ja estam una mica cansats de faristols que ens diuen representar, de gent que fa poca veta a Madrid, de persones que no saben a qui serveixen, de persones grises, de gest cansat i peresós, simbiosi perfecta entre el miol estantís d'un moix de convent i el badallar d'un canonge. Com ens recomana Antònia Font, ens cal també una mica d'alegria i no em cap cap dubte que aquest floc que ens engalanarà a partir de dia catorze, ens en donarà d'alegria. Però alerta, no pensem només en futilitats ocioses. També un floc, i si no ho creis consultau el diccionari esmentat, té una accepció molt més pràgmàtica, que ornamenta però alhora és ben útil, que serveix per lligar, per fermar, per subjectar «veta lligada formant baga per a subjectar una peça de vestit». Crec que no hi calen gaires comentaris. Convé que algú subjecti, lligui alguna cosa a aquestes Illes. També té una accepció marinera. El floc és una vela que fa lliscar amb molt més ímpetu la barca i el vaixell. En necessitam molts de flocs perquè la nostra baluerna porta massa rèmores del passat i es mou massa lentament i no arriba mai a port. Perquè floc és també una petita porció de cabells que servia per segellar un compromís, normalment d'amor. Na Nanda, n'estic segur, al contrari que d'altres, no fa promeses buides i oblidadisses. Na Nanda ens ofereix com a penyora d'amor a nosaltres i a aquesta terra un floquet dels seus cabells perquè tenguem la certesa que allò que ens ha dit fort o a cau d'orella no eren paraules vanes. Però un floc és també una porció despresa d'una massa de neu. I això també ens ha de dir moltes coses. La massa de neu és el PP i, gràcies a la coalició progressista, dia catorze de març serà una mica més petita, la massa de neu, perquè els en caurà un floc. I s'ho tenen ben merescut, no només per com ho fan dia a dia de malament, sinó per com són de poc ètics. Els mateixos que enviaven el Defensor del Menor a veure què passava a Son Sardina no tenen els mínims escrúpols per presentar-se a una residència d'ancians, l'endemà d'haver començat la campanya electoral, i dir o fer dir -no puc concretar si algú de la mateixa residència o del partit- als vellets, tot just havent sopat, que aquells que vulguin votar el PP que no marxin de la sala perquè vendrà un notari i els possibilitarà votar per correu. I la immensa majoria, pel senzill fet de tenir una feina feta, restaren allà i votaren PP. I això que no sé fins a quin punt és legal, us puc assegurar que no és gens ètic. Que és manipulació vergonyosa, que és no tenir el més mínim escrúpol. Aquesta, per si sola, ja és una bona raó per contribuir a la seva derrota. I tornant a la paraula que ens ha servit de fil conductor: perquè és ben hora que aquells que tu i jo sabem tenguin un resultat electoral que no els agradi gens ni mica i no els quedi altre remei que posar-s'hi un floc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.