En la mesura en què ens ha fet descobrir un personatge estimable de les fosques del passat -Balears tenen, en efecte, moltes àrees ombrívoles de coneixement recíproc-, he vist amb bons ulls que els premis Ramon Llull d'enguany hagin reservat un guardó a títol pòstum. Si no m'engany, és la primera vegada que es fa d'aquesta manera. Diria més, si tenim en compte que es tracta d'una figura de la primera meitat del segle XVIII, és a dir, de fa devers dos-cents anys, caldria puntualitzar encara que s'ha concedit a títol històric. A parer meu, però, no hi fa res que sigui així. Ni açò debilita la vigoria que imprimeixen als premis les personalitats vives del nostre temps que l'han rebut fins al dia d'avui, ni -menys encara- condueix a ressuscitar individus que podrien, artificialment, semblar-nos antigalles prefabricades, com si hom volgués improvisar una mena de galeria de personalitats per a aliment d'orgulls col·lectius depauperats. Més aviat, tenim prou poca consciència col·lectiva que tot el que sigui fornir i ampliar l'horitzó dels trets comuns, ens farà una comunitat gradualment forta, amb majors fonaments i esperances històriques. Vull dir que bastirem fit a fit el país.
Quan tots donàvem per bo que, en una perspectiva rigorosament interinsular (lligat a dos o més illes alhora, s'entén), els balears a penes sí podríem brandar un Josep M. Quadrado, un Joan Estelrich, un Josep Mascaró Passarius o un Borja Moll; i, a tot estirar, la silueta cultíssima i promíscua -dit açò sense falsos moralismes- d'un Arxiduc Lluís Salvador, ara resulta que ens ha aparegut un Francesc Oleo i Carrió, metge il·lustrat de la primera meitat del XVIII. La importància explícita de la seva obra mèdica, i en especial la seva contribució magnífica a crear les primeres polítiques de salut pública, ha fet obrir els ulls al Govern balear que determinats mèrits, encara que llunyans en el temps, si hom els invoca oportunament, poden esdevenir una forma de potenciació de la balearitat. O sigui, de garantir la dosi d'amor propi necessària per reafirmar-nos unitàriament.
El doctor Oleo havia nascut a Ciutadella de Menorca el 1779, fill del metge Miquel Oleo i Quadrado, també illenc del meu rodal. Morí el 1838 a Palma: «la seva segona pàtria», digué l'acadèmic Mateu Castellà a l'elogi fúnebre que li reté l'Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia de Palma en haver passat avall. Havia guanyat el grau de doctor a Pisa (1796), moment en què, restablert a Mallorca, inicià una tasca memorable per moltes raons perfectament documentades. Primera, perquè va sumar el seu nom a tots els progressos científics i tècnics que la societat mallorquina pogué contemplar en el curs del primer terç del Vuit-cents. Segona, perquè creà un seguit de càtedres d'ensenyament de les ciències físiques, químiques i exactes a càrrec de Cort, de manera que els fonaments moderns d'aquestes disciplines es difongueren, a Palma, de la seva mà preclara. Tercera, perquè, mèdicament, introduí la primera campanya de vaccinació infantil l'any 1801. I quarta, perquè lluità de valent en la preservació de la fràgil salut pública en diversos episodis de malalties epidèmiques esfereïdores. Així, el veiem dictant normes higièniques i plans de xoc contra diverses alarmes de verola, o contra les pestes d'Artà i Son Servera de 1820 i 1821. Nogensmenys, féu programes d'assistència social per a captaries i desvalguts, i açò en un temps en què ningú encara no pensava en cap forma de política social. Per tot plegat, no és gens estrany que els seus coetanis el tinguessin per un ciutadà de llums, probitat i patriotisme.
Així la qüestió, em sembla molt bé que algú desplegui esforços cívics per recuperar els valors històrics de les Illes Balears i dels elements més conspicus. Reconstruint-los a ells com a part del passat ens reconstruirem també nosaltres, vívidament, per al futur. I potser també conjurarem els efectes, a vegades devastadors, a què hem estat sotmesos per les dèries dels estats uniformes i compactes que han negligit les peculiaritats locals -vull dir el dret a teixir la pròpia història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.