La llibertat d'expressió, en perill

31/01/04 0:00

Ara és un bon moment per tornar a llegir John Stuart Mill. La repressió esdevinguda després de l'11-S afecta un milenar d'escriptors i periodistes, que es troben empresonats, amenaçats o perseguits, arreu del món, segons el recent informe del PEN Club Internacional. Bon moment, com deia, per recordar que Milpensava que els homes no podien esser coaccionats ni havien de donar comptes dels seus actes si no era en el cas de perjudicar els altres. Aprofundint per aquest camí, sentenciava que ningú no pot esser obligat a realitzar o no determinats actes pel fet de creure, els altres, que fer-ho és més encertat o més just. Els seus fonaments del liberalisme polític avui guanyen vigència, dins un món que mostra hostilitat manifesta a la llibertat d'expressió. Milpropugnava unes regles, socials i legals, que anassin més enllà d'allò que agrada o no agrada a la societat. Afirmava sense embuts la primacia del principi d'elecció inherent a l'home per poder triar el bé o el mal. I el dret a equivocar-se que se'n deriva, el contemplava com un procés de perfectibilitat, perquè pensava que la veritat és multilateral i diversa, sempre enfrontat a qualsevol mena de dogma o fanatisme. John Stuart Milentronitzà la grandesa de la individualitat, mogut per la indignació que li produïa l'escàndol de veure contemporanis seus a la presó, acusats d'ateisme. Com sentia vergonya aliena davant les clepses il·lustres que reservaven la tolerància per al tracte amb cristians. Milarribava al fons de tot i exigia les mateixes subvencions per a les escoles hindús o musulmanes, cèntim per cèntim, comparades amb les cristianes. El seu pensament resulta avui d'una extraordinària vigència, precisament quan manquen dos anys per al segon centenari del seu naixement. Ara elegesc deturar-me en un punt de la seva aferrissada defensa de la llibertat d'expressió. I és quan diu: «Si tota la humanitat, menys una persona, fos d'una mateixa opinió, i aquesta persona fos d'opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlàs com ella mateixa, la persona, ho seria si, tenint poder a bastament, impedís que parlàs la humanitat». N'Aquil·les, que ha escoltat atentament les darreres paraules, sembla haver-les entès perquè diu:

-Clar com l'aigua: impedir l'expressió d'una opinió em sembla igual que fer-li una xoriçada a la raça humana.

-Un lladroneig i un pillatge, sens dubte, que es fa tant a la posteritat com a la generació actual. John Stuart Mildiria que el robatori va més contra els dissidents que no contra els militants, incondicionals i convençuts, d'aquesta idea.

-Però, ca! I aquest home devia esser només un idealista. Segurament pensava que una idea, si és vertadera, permet passar de l'error a la veritat. I si és errònia, per la seva pròpia debilitat, propicia que la veritat s'imposi. Però com no veia, adés com sempre, que tothom va a la seva?

-Actualment es veu més clar. La convocatòria dels Estats Units, per fotre els dissidents, ha tengut acollida tant a països democràtics com en altres de dictatorials. Uns i altres, han manipulat l'alibí de la lluita contra el terrorisme. El treball del PEN analitza la situació a 35 països dels cinc continents.

-Aquest 11-S el pagarem car, tant si el PEN vol com si no vol.

-Ens el trauran de l'ànima condemnada. El PEN, com ja pots suposar, fa una dura condemna del terrorisme, però no pot acceptar determinades maneres de combatre'l.

-M'agrada sentir-t'ho dir. És que, entre una cosa i l'altra, havia arribat a pensar que el PEN tenia per objecte oposar-se a la política lingüística de na Cirer, n'Araújo i en Fiol. Ara entenc que les seves competències van en tota una altra direcció, més interessant per cert, molt més vasta.

-Jo estic per dir que quan el gran pintor Antoni Tàpies va realitzar el cartelLlibertat, que acompanya l'informe Antiterrorisme, escriptors i llibertat d'expressió, era en la greu situació internacional que pensava. Però tampoc no m'estranyaria que l'il·lustre Ponç Pons de Menorca, amb una filigrana de les seves, arribi a demostrar que jo no ho entès. Tot és possible.