28/01/04 0:00
TW
0

Carod-Rovira protagonitzà ahir una evident fuita cap endavant en anunciar que serà el cap de llista del seu partit a les pròximes generals. Ho digué poc després que Maragall el cessàs com a conseller en cap, el mantingués com a conseller sense cartera i li demanàs públicament que s'excusi per haver-se entrevistat amb ETA. Com a resposta, Carod digué que no demana perdó, però a la pràctica abandona el Govern. Per molt bona cara que posàs, és el gran derrotat. Maragall, pressionat per Zapatero, s'ha desfet del líder d'ERC, i aquest partit, ja assentat a nombrosos càrrecs institucionals, es manté en el Govern tot i que li han expulsat el seu número u després d'haver-lo refermat en el càrrec, un fet del tot insòlit. En el seu conjunt, l'espectacle ha estat deplorable. Dilluns, Maragall va mantenir Carod com a conseller en cap. Ahir, i després de la pressió del PSOE, el cessà. Carod exclamà «no passaran!», envestí el PP i acceptà la liquidació.

Vint-i-tres anys d'estabilitat política a Catalunya queden malmesos. I en aquestes hores incertes és precís evocar el coratge de Jordi Pujol. Cal recordar quan en els anys vuitanta la premsa de Madrid l'intentà involucrar en la crisi de Banca Catalana per fer-lo caure. Pujol mostrà les dents i digué: «No jugueu amb Catalunya!». I els madrilenys s'arrufaren. Amb el tripartit no passa el mateix. Ara per ara, la plaça de Sant Jaume balla al ritme del Manzanares.