El mal ja està fet

TW
0

Res, que si te'ls prens seriosament corres perill de fer riure. Així que ens proposàvem de fer un article titulat «el Pla Fioletxe», per allò que s'haurà de canviar l'estatut i perquè es proposen consultes... però com que estam en guerra, hem de reflexionar.

La crispació està servida.

O sia que aquí van una sèrie de reflexions inspirades en el globus sonda que amollà el conseller Fiol el divendres 16 de gener, sobre política lingüística a l'àmbit de l'ensenyament.

-El principal efecte negatiu de tot plegat ja està fet. El missatge genèric que el Govern llança a la societat és que està en contra de la llengua pròpia de les Illes Balears. Després poden explicar i matisar el que sigui, però el gruix de la gent capta, com a molt, el missatge principal. En una societat amb tants nouvinguts, és com tirar benzina al foc.

-Les mesures anunciades són un totum revolutum de diverses obvietats i de mesures impossibles de dur a terme, per tant, en si mateixes són poc significatives però demostren dues coses: el Govern defensa el castellà i ataca el català i el Govern potencia l'escissió social en dues comunitats.

-L'anunci de Fiol persegueix provocar unes reaccions que els estrategues del PP consideren positives per al seu partit, de cara a les eleccions generals del març i a més a més, serveixen com a cortina de fum per amagar els vertaders problemes de l'Ensenyament: manca de presupost, manca de professors de suport...

Parlem de les mesures una a una.
-Potenciar l'Institut d'Estudis Baleàrics en detriment de la UIB. Implica canviar l'Estatut, si hi estan disposats, hauran d'explicar perquè aquí sí i al País Basc o al Principat de Catalunya no. Posats a canviar-lo, se'ns acudeixen modificacions més necessàries.

-Que els pares puguin triar en quin idioma comencen a llegir i escriure els seus fills. Mentre es compleixi l'objectiu que marca la llei de què al final de l'ensenyament obligatori han de saber les dues llengües, no hi ha problema. Afegeix complexitat i, sobretot, crispació, a la planificació dels centres d'ensenyament i només pot perjudicar els no catalanoparlants. Els catalanoparlants fa molts anys que complim, amb escreix, la Llei.

-Els centres que vulguin augmentar l'ensenyament en català per damunt del 50%, hauran de comptar amb el vistiplau de la majoria dels pares. Tots els centres d'ensenyament consensuen amb els representants dels pares el percentatge d'ensenyament en català. Remoure el tema només pot ser amb voluntat de crear conflicte on no n'hi ha.

-S'equipara el nivell de català a l'ESO amb el nivell C de català. Els professors de llengua catalana d'ESO hauran d'augmentar molt el nivell.

-Els professors han de parlar «salat». La gairebé totalitat ja ho fan. Els pollencins no ho fan.

-Els pares que ho vulguin, podran rebre la informació de centre d'ensenyament dels seus fills en castellà. Tots els que ho demanen, ja la reben i alguns que no ho han demanat, també.

En definitiva, independentment de si algunes d'aquestes mesures s'acaben concretant o no, el mal ja està fet.