No hi ha setmana que la violència de gènere no ocupi un espai a les pàgines de crònica negra o cultura i societat. De fet, ja s'ha convertit en una constant tan habitual que aviat deixarà de ser notícia, com els morts per accident de trànsit, un apunt tràgic del cap de setmana. El periodista, a l'igual que passa en moltes d'altres professions, acaba insensibilitzant-se i la novetat de la primera guàrdia de cap de setmana ho deixa de ser aviat per convertir-se en una cosa quotidiana i d'aquí al sac de breus, de la anècdota trista. Reconec la impossibilitat d'establir criteris per a la selecció de notícies, el dia a dia, la manca de recursos humans en les redaccions i la dependència econòmica-política de les empreses de comunicació ens han duit a una informació uniforme i una mica grisa. La majoria de notícies es repeteixen a tots els mitjans durant el dia i les sonades exclusives acaben diluïdes, de forma que al final una ja no sap si ho ha dit tal emissora de ràdio o va ser tal polític en els passadissos del Parlament. Curiosament notícies com la condemna de l'imam de Fuengirola ha estat la nota de color per moltes pàgines de diaris regionals recollint la informació d'agència. Supòs que després del que hem vist amb les grans religions -multinacionals seria més adequat- a ningú li ve de nou que un líder de pes dins la comunitat religiosa musulmana sigui capaç d'escriure com es pega a una dona sense deixar cicatrius. A l'igual que a qualsevol persona -especialment si ha estat educada en un col·legi religiós- no li poden sorprendre mai les denúncies amagades per abusos sexuals contra la Cúria catòlica nord-americana. Que tot això no ens escandalitzi no vol dir que no sigui una notícia important per parlar-ne perquè de novetats tampoc es nodreixen les portades dels diaris. Que n'Aznar no és simpàtic o que la compra del solar del nou Son Dureta coincideix amb la del solar de devora per la gent de sempre, també no ens ve de nou i això sí que es mereix les majúscules amb negreta. Com tampoc ens sorprendrà el dia que la justícia agafi, com quasi sempre, el camí de la dreta i trobi els habituals arguments peregrins per dir-nos el que ja sabem: que tots no som iguals davant la llei.