Segons eDiccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia, el mot «somada» significa: «càrrega d'un animal de bast». El títol mateix, per tant, connecta d'entrada el quefer poètic amb un esforç concret, tan feixuc i tan dur com qualsevol altre. Té raó, l'autor. Poetitzar de manera responsable implica posar a fer feina la sensibilitat, la intel·ligència, la cultura i l'experiència de vida. M'ho explica na Fiona Campbell, que l'ha llegit amb atenció i ara, a partir del text, s'interessa per la persona concreta de l'autor.
-Tu el deus conèixer, aquest poeta -em diu-, perquè si fa no fa crec que és de la teva edat.
-És un any més jove, si li hem de fer justícia, perquè va néixer a Sineu el 1944. Crec recordar, d'una manera vaga, que feia el Peritatge Mercantil a l'Escola de Comerç i anava un curs darrere el meu.
-Veig que també publica dos articles setmanals en eDiari de Balears, però em supòs que Somada no deu esser el seu primer llibre.
-No fotre, aquest és un veterà. Va començar una mica tard, però ha procurat fer passa per llego i duu publicada una quantitat de llibres considerable. Crec que amb el d'ara ja fan deu i, si no, ves contant: Carussa (1980), Amb els ulls fits (1990), Pols de corc (1992), Diàstole i quatre poemes d'amor (1994), Ferro de baula (1997), Cal calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000) i Restoble (2001).
-Amb Somada són deu justs. I ara hi pots afegir tres volums més de narrativa: Prims de barra (1983), Històries de Son Sarigot (1991) i Albellons de la memòria (1998). D'aquest darrer, un recull de contes relatius a Sineu, t'he de dir que el títol seria un robament que el bon amic Biehauria perpetrat si no fos perquè el propietari, és a dir, jo, l'hi vaig lliurar de tot cor, i fins i tot vaig insistir perquè l'utilitzàs.
-I això per què?
-Oh, ja passa, de vegades. El cas és que jo tenia un bon títol, però no tenia un bon text, i ell tenia un bon text, però li faltava un bon títol.
-Una petita intertextualitat.
-Però molt petita, gairebé ínfima. L'autor ho va resoldre citant la procedència. A l'encapçalament, amb dedicatòries, va posar en lletra impresa unes paraules amables i simpàtiques: «A l'amic i poeta Jaume Pomar, per haver-me suggerit el títol i perquè em ve de gust».
-Cortesia de bona criança i correcció en el tracte.
-Valors cridats a desaparèixer.
-Vols dir?
-Entre els amics de debò, perduren; però entre col·legues...
La jungla? Filibusters? Pirates?
-De tot hi ha, a la vinya deSenyor i deSenyor Esteve.
-Per cert, parlant de tot, m'han dit que avui oficiaràs de presentador del llibre d'en Florit.
T'han informat bé. Si no hi ha res de nou, a les vuit del vespre, a la casa de la vila sineuera, presentaré el poemari en societat davant un públic addicte al poeta, gent del seu poble.
-Per poc que pugui, no hi faltaré.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.