L'avi del món

Segons el Guinness, Joan és la persona que té més anys en el planeta.

Ja per aquest motiu mereix el reconeixement nostre, com a coetani i com un ciutadà de les Illes.

Però puc assegurar, amb tot coneixement de causa, que l'avi del món no només es caracteritza per ser una persona gran, amb l'experiència de tres segles, sinó com a persona que ha omplert els anys com pocs de nosaltres. L'any passat vaig invertir moltes hores en la recollida de dades seves i en va sortir un llibre que vaig titular Tot un home.

Joan Riudavets, nascut en es Migjorn Gran, al sud de Menorca, professional artesà de sabates, no ha volgut sortir del seu entorn més que clares vegades en la seva llarga vida. Ha convertit la seva petitesa i humilitat en la grandesa i l'extraordinarietat de les coses senzilles.

Un intel·lectual migjorner, Llorenç Olives, diu d'ell que la vida de Joan és d'una llarga trajectòria des de la qual observa serè, des de la talaia d'un itinerari personal ben ple, assumint-ne plenament totes les conseqüències, els fets per racionalitzar-los amb molt de seny.

Si anau a ca seva, en el carrer Major, el trobareu sempre polit, net com una plata, somrient, assegut a la cadira patriarcal amb els braços oberts i mirada fita, sempre acaraciadora, que penetra més enllà de les entreteles de la pell.

Els seus ulls petits, guarnits per unes ulleres de mestre, conviden a la confidència, a apropar-se, a xarrar a cau d'orella.

La seva vida ha estat d'allò més normal. Ha organitzat una petita empresa, s'ha casat, ha estat pare de tres filles, avi de cinc néts, oberts a molts de besnéts, polític d'un poble de 1.500 habitants, animador de tota quanta activitat sociocultural hi hagués en es Migjorn Gran i a Menorca.

Músic, lector apassionat, actor aficionat de teatre, caçador, esportista, pescador, diu que es graduà en la universitat de la vida als dotze anys.

Sol dir que a l'escola, d'infant, va aprendre a conviure i a respectar els altres sense necessitat de perdre la pròpia personalitat. Des d'aleshores, mai no ha deixat d'estar actiu i ha fet el que podia pels altres. És tolerant, sense deixar de ser persona coherent amb les seves conviccions i estil de vida.

No se'l veu frustrat per res. Pensa que en el temps d'ara hauria tingut moltes més oportunitats. Li hauria agradat ser mestre o metge, però ha treballat dia i nit perquè els seus poguessin tenir el que ell no ha posseït.

D'ell diu Antoni Orell que és home més del present i del futur que del passat. Tota la seva vida ha estat moderació i és aquest un dels secrets sens cap dubte de la seva longevitat. «Mai no he fet menyspreu als altres i mai no he volgut passar per aquest mal tràngol. Allò que més he treballat en el meu interior ha estat fer les coses ben fetes, ser un bon professional i admirar i imitar aquelles persones que han complert, que s'han capacitat i han mostrat desigs de millorar. Sempre he procurat exigirme molt a mi mateix i no abandonar-me mai».

Aquest és un petit perfil de Joan Riudavets, joia de Menorca, model per a tants de nosaltres que ja hem complert els 60 anys.

Pere Barceló, biògraf de l'avi del món. Puigpunyent.