Balcans?

La negociació pel futur govern a la Generalitat s'ha convertit -no per la durada, que encara transcorre dins dels terminis establerts; ha estat la llarguíssima precampanya i la campanya allò que converteix en exasperant l'últim tram de l'interessantíssim procés- en una prova de resistència que no tots els intel·lectuals metropolitans suporten amb la mateixa serenor. El passat dijous, un d'aquells dies en què tot apuntava cap a un pacte progressista, una persona de suposada gran bonhomia com Joan Barril relliscava en el seu article en un diari barceloní i abandonava el carril poc transitat dels qui condueixen les seves idees amb maduresa democràtica: «A Carod li toca decidir si vol la Catalunya de la convivència o si s'acosta als Balcans». Com que no comprenia aquesta entrada de ple en el camp de l'amenaça amb un discurs made in Foro de Ermua, vaig consultar un encurtit militant de l'extrema esquerra catalana i vull fer-vos partíceps de la seva anàlisi: «Durant l'època feixista, les esquerres marcaren el guió de la resistència democràtica, però un cop arribada la transició, amb el retorn dels processos electorals, al PSUC li va costar adaptar-se a la nova situació, però IC ha acabat fent-ho; ara bé, els socialistes encara no s'hi han adaptat i volen continuar marcant el guió per sobre dels resultats electorals, encara no saben que una de les característiques de la democràcia és que no té guió i que el ritme el marquen les eleccions». Voilà! En aquesta explicació he trobat una resposta al per què de la maniobra de Barril, fent costat a tota aquesta colla de disminuïts democràtics que són Fernando Savater, Iñaki Ezkerra, Rodríguez Ibarra... Els Balcans? I qui és Milosevic en la seva pel·lícula?