Aquells dissabtes llunyans dels anys seixanta, mentre en «Gafim» anotava a «Sa Porta» els preus dels animals i dels productes de la terra, jo em dedicava a cercar, per darrere l'Escola Graduada, llibres mals de trobar. Aleshores encara era possible trobar-los a bon preu. De vegades, tirats. Així vaig aconseguir primeres edicions de Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver, José María Quadrado i Juan Binimelis, alguns números del magazín Brisas, en paper couché on anava impresa la insolència càustica dels germans Villalonga, o llibres de Miquel Sarmiento i José María Salaverría, dedicats als germans Peñaranda. O la primera edició de L'illa de la calma, de Santiago Rusiñol. Més tard, a Barcelona, el doctor Joaquim Molas em descobrí el mercat de Sant Antoni i algunes llibreries de vell pels voltants de les Rambles. Li explic aquestes coses a na Fiona Campbelmentre prenim un cafè en el Moka del carrer de Sant Miquel, un lloc on bateguen encara les ombres fantasmals dels pintors i escultors que s'hi reunien, per les mateixes dates, al voltant del Grup Tago, que fou presidit pels escriptors Rafel Jaume i Manuel Picó.
-Les coses han canviat ferm -diu ella-, perquè el breu pas per la Llibreria Ripoll m'ha fet veure amb claredat que tot això que em contes de les edicions exhaurides a bon preu, avui és ja només història.
-Clar. Actualment venir a fer una tesi com la teva, sobre el paisatge mallorquí dins la literatura, per provar de connectar-lo amb els paisatges de muntanya del teu Brigadoon, demana unes despeses de tipus extraordinari.
-Tanta sort de les biblioteques. Tant a la March, com a la de Mallorca, com a la de l'Ajuntament o la Lluís Alemany del CIM, es poden trobar bibliografies que, en general, arriben a omplir qualsevol buit.
l l l
Quan som en el carrer dels Oms, cap a can Fiol, li explic que quan Salvador Espriu esmentà aquest carrer, recordant Rosselló-Pòrcel, el reinventà, denominant-lo «de l'Om». Fou necessari que passassin molts anys i que, gràcies als esforços de Xavier Abraham, poguéssim veure exposat el mecanoscrit del poema «Auca» (dedicat a «Gaphim», amb 'ph'), perquè poguéssim afirmar sense por a errar-nos, que el malaguanyat renovador havia escrit, exactament: «Ma mare, fadrina, canta al carrer dels Oms i broda».
-Sí -diu ella-, però jo he revisat tres edicions d'Imitació del foc, les corresponents als anys 1938 (prologada per Antoni M. Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba), 1949 (de R.O.D.A., amb proemi de Salvador Espriu i introducció de Miquel Dolç), i de 1975 (amb un altre proemi d'Espriu), i a totes tres es manté l'error. Totes diuen «de l'Om», i no dels Oms.
-D'això se'n diu un lapsus calami, del qual l'únic responsable és el mateix Espriu, que tingué cura de les tres edicions que has esmentat. A les quals, a més a més, si vols, hi pots afegir l'edició bilingüe De la «Imitación del fuego» y otros poemas, de 1970, amb presentació del mateix Salvador Espriu i una introducció d'Antoni Comas, traduïda per jo mateix, on es repeteix l'error. En català i en castellà.
-I el gran estudiós Josep M. Balaguer, que féu l'edició crítica d'aquest llibre pòstum, tampoc no se'n va adonar?
-No. L'únic que gosà dir-li clarament a Espriu que s'havia errat fou en Baltasar Porcel. I el poeta de Sinera deixà entendre que ho assumia en el poema «Record de Palma», dedicat a l'amic mort i escrit per a l'antologia de l'andritxoViatge literari a Mallorca (1967), on diu: «Un om, alguns oms / alçaven / morts brancatges / al carrer sense nom». Fins aquí arribà, i no més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.