La nostra llengua

Realment, crec que hi ha pocs casos en el món com el nostre. Em fa vergonya assabentar-me dia a dia de les coses que el nou Govern de les Illes Balears du a terme per millorar -diu ell- la vida dels qui vivim a les Balears. Deixaré de banda el turisme, que ben sovint serveix de colossal excusa per justificar polítiques prepotents i despietades envers les persones i el territori. És en el tema social i lingüístic on el Govern és un expert en fer-ne poques i tortes. No és creïble que un govern autònom maltracti amb tanta força i assiduïtat una de les peces clau de la seva autonomia com és la llengua. Amb un cinisme mai vist argumenten que es fa massa pel català i això no és bo per l'altra llengua, pobra i desemparada, que necessita protecció i suport institucional. Basta veure -qui ho vol veure- amb quina llengua pots anar arreu de Mallorca sense que et diguin que no ho entenen o si ho pots tornar a dir. Per solucionar aquestes mancances, des del Govern es redueix el grau d'exigència de coneixement de català, no es fan propostes a empresaris i comerciants, no s'impulsen iniciatives ciutadanes ni es pretén que el català recuperi espais en els mitjans de comunicació, no que es perdi el temps suprimint emissores, per exemple. De mica en mica, es lleva importància al seu ús social, perquè els qui vénen darrere ja no es demanin per què hem de parlar en català. Crec sincerament que no hauria de ser així, crec que tots els partits polítics del Parlament balear haurien de fer caramull en favor de la nostra llengua, l'única no imposada sinó heretada dels nostres avantpassats. Encara som a temps que es faci un vertader treball democràtic en defensa de la nostra llengua per no perdre molt més en el futur.