Ahir deu regions europees prenien una altra passa en la seva relació directa amb Brussel·les. Demanaven a la Comissió Europea que els deixassin declarar-se zones lliures de productes transgènics. Tenen les competències d'agricultura i consideren que no els fa falta passar per la capital estatal per traslladar la seva demanda a les autoritats europees. Entre les deu regions hi era el País Basc, amb Aquitània, la regió que els fa veïnat a la part francesa de la frontera; Toscana, al nord d'Itàlia, i altres regions d'Àustria, Regne Unit, Alemanya i Grècia. Les regions han presentat la seva demanda a la Comissió quan aquesta debat la manera d'aixecar les limitacions actuals sobre les OGM a Europa, i en un moment quan està més que disposat a sentir opinions sobre aquest tema. Cada vegada es fa més evident que si les regions no es posen al davant de les iniciatives que volen veure adoptades a Brussel·les, no arribaran enlloc. Espanya, per exemple, és dels països dins la UE que menys controls tenen sobre la producció d'OGM. Madrid no està a punt de demanar una excepció per al cas dels bascos. Els bascos, per tant, han cercat representar-se ells mateixos. Algunes de les deu zones que ahir feien sentir la seva veu a la capital europea ja comencen a tenir costum d'arribar a Brussel·les. El passat mes d'abril els ministres regionals del medi ambient d'Escòcia, del País Basc, de Toscana i d'altres regions es reunien amb la comissària per al Medi Ambient, Margot Wallstrom, per impulsar la coordinació directa entre els seus programes i per establir línies de cooperació. La intenció dels ministres, que vénen a ser consellers nostres, del Medi Ambient i d'Agricultura, és poder influir més directament en el procés de decisió europeu, o almenys més directament del que els permet haver de passar sempre per la capital estatal. És un exercici de democràcia que més regions haurien d'intentar practicar.