L'escola com a instrument

Ara imaginau que uns senyors tots mudats passejassin per devers Marratxí a la recerca d'un solar on ubicar-hi una selectiva escola sunnita, xiïta, wahhabites o de qualsevol altra corrent del pensament islàmic (per no dir secta, que pot malinterpretar-se per aquells que tot ho malinterpreten). Moviment del veí, malestar entre aquells que veuen agressions per tot arreu, dubtes sobre el dret a educar els fills en el pensament que els pares tenguin, opinions sobre els perills del fanatisme, de basar tota l'educació en una visió parcial i mediatitzada de la història, de la inconveniència de segregar els al·lots segons els credos i d'un interminable etcètera que ompliria pàgines, minuts de cafè i reportatges de televisió. Idò han vingut uns senyors, amb tota probabilitat ben mudats, interessats a construir una escola on els nins i les nines són coneguts però no companys i la visió més radical del cristianisme omple cada racó del currículum. I no ha passat res. Se'n parla poc i, quan ocupa espais de tertúlia, ningú no se'n du les mans al cap ni utilitza les paraules fanatisme, secta, uniformisme, ensinistrament o moltes que brotarien sense cap esforç si els promotors escolars adornassin el seu cap amb un turbant. I no és perquè els Legionaris de Crist tenguin arrelament i tradició entre noltros o perquè la nostra sigui una societat molt plural i oberta (el que dirien dels adoctrinadors islàmics es podria resumir en el pejoratiu terme moro, prou definidor i present encara), no. Només és que ens sembla que són dels nostres, un poc errats i passats de voltes, però dels nostres. No ens importa si el que volen aficar en el cap dels nins són models de fanatisme gens tolerant o que, a més de sectaris, siguin elitistes, perquè són dels nostres. Crec que, fins i tot, veuríem amb bons ulls que una part del minso pressupost d'Educació anàs a concertar aquestes escoles bíbliques a l'alçada de les coràniques. Aquesta és la diferència entre un nacionalisme ètnic, com el nostre, i un republicà, com el francès. Allà, l'escola és igual per a tothom i es converteix, per definició legal, en l'instrument més fort de la igualtat d'oportunitats que tota societat occidental diu perseguir. Que s'aconsegueixi o no, ja depèn d'altres variables, i la família n'és la principal. Ara per ara, amb un ministeri que ens encoloma la religió dels bisbes que li donen suport electoral, la laïcitat és un somni impossible i ens hem de conformar que els més radicals tenguin les escoles separades en lloc de permetre'ls dissenyar els nostres programes educatius al 100%. Això sí, la igualtat d'oportunitats que ens dóna la categoria de ciutadans, ens queda cada dia més lluny.

A www.noalcinturo.org hi trobareu la informació sobre els projectes que ens volen asfaltar a Mallorca i la lluita en contra que la ciutadania du al davant enmig de criminalitzacions i sacs i sacs de mentides. S'ho paga visitar-la i participar-hi. Amb el permís dels aiatol·làs de la llei, és clar: que les multes fiblen.