Josep Melià Ques16/10/03 0:00
TW
0

Després de la inesperada victòria del PP a les darreres eleccions autonòmiques de maig de 2003 s'ha instal·lat un argument electoral que en termes simples ve a reflectir el següent pensament: als balears ens interessa que governi el mateix partit aquí i a Madrid. Aquest pensament és fruit d'una doble perversió. La primera perversió és la consistent a confondre les institucions amb els partits. En dret administratiu hi ha un principi d'origen germànic que és conegut com el principi de lleialtat institucional. Les institucions no representen únicament els ciutadans que han votat per la força política que ocupa el govern, les institucions representen tots els ciutadans, el conjunt del poble; en conseqüència, quan, per exemple, el Govern central discrimina el Govern balear està discriminant tots els balears, tant els que han votat popular, com els que han votat socialista, com els que han votat nacionalista. La utilització partidista de què fa obscè exhibicionanisme el PP d'ençà de la recuperació del poder per Matas demostra una manera d'entendre la democràcia com a mínim esbiaixada. La segona perversió d'aquest voluntarisme de veure el mateix partit governant al Consolat de la Mar i a la Moncloa és que aquest pensament no és neutre, és un pensament interessat. Ben al contrari, aquest pensament es fa circular per interessos partidistes no perquè es consideri com a positiu o cert. És al Partit Popular a qui li interessa obtenir un plus de vot útil a través d'aquesta fórmula. Perquè, ja em direu, si els mateixos que ara ens volen fer combregar amb la bondat de l'axioma, en cas que les eleccions estatals de març de 2004 les guanyàs Zapatero ja em direu si mantindrien la vigència del pensament a les properes autonòmiques.

Resulta enormement simptomàtic observar amb quina facilitat s'ha esborrat de la història política balear els dos anys de coincidència de govern popular a Palma i a Madrid. Els resultats d'aquell període són tan inexistents que els populars han optat per oblidar el període. Ara bé, que els populars hagin obtat per esborrar aquesta coincidència no vol dir que els que humilment ocupam part del nostre temps comentant els afers públics també facem un exercici de desmemòria. De fet, una de les coses que pitjor funcionen del nostre sistema polític és la capacitat de fer passar per veritats determinades mentides. I en això cal reconèixer que el PP és un virtuós de la matèria. Per exemple, no fa ni deu anys que el Sr. Aznar va escriure un llibre en què proposava la reforma constitucional, ara, aquest text jurídic és intocable. Ja tenim el dogma: la immutabilitat de la Constitució i dels Estatuts; dogma que és tan fals que fins i tot el fins ara President del Govern de l'Estat el va contradir abans d'instal·lar-se en la prepotència del poder, si ell mateix no s'ho creu, ja m'explicareu com els altres ho podem considerar la veritat revelada tal com ara ens ho volen fer passar. Idò exactament el mateix succeeix amb el nou dogma de la coincidència monocolor dels governants al Consolat i a la Moncloa, aquest dogma els que l'utilitzen ho deixarien de fer si qui governàs a Madrid fos el PSOE, per tant, el dogma és fals. Si això és així el que hauríem de procurar és que tot i la seva falsedat no s'acabàs imposant gràcies al control dels mitjans de comunicació i gràcies a la seva contínua reiteració. I sobretot no s'hauria d'acabar imposant perquè és un dogma que exclou d'arrel els nacionalistes sense estat que, per definició, no tenen com aspiració governar a l'estat sinó aconseguir el màxim d'autogovern per a les Illes Balears. De cara a les properes eleccions convindria tenir ben present que cal desemmascarar aquells que ens vulguin fer creure axiomes que simplement són perversions interessades.