Joves europeus per la pena de mort

En un dels seus poemes més directament compromesos amb el moment polític, Jaime Gil de Biedma demanava alguna bona notícia que no provengués de Miami. L'escenari: Cuba fent front als EUA i les seves maniobres contra la revolució. (Ara Bush anuncia noves mesures per debilitar el règim de Castro, però la immensa majoria d'anti-castristes ens estimaríem més que qui ja ha duit la barbàrie a l'Afganistan i a l'Iraq s'abstengués de contaminar Cuba: no ho aconseguirem, però que no quedi per no expressar-ne el desig més fervent). Bé, des de fa un temps, molts esperam bones notícies que arribin dels futurs socis i països candidats a ingressar a la Unió Europea. No n'arriben gaire, de bones, i sí moltes d'inquietants. No em referesc als informes sobre les economies d'alguns d'aquests països, que ens anuncien sacrificis econòmics en un futur immediat, sinó a estats d'opinió, a tendències polítiques i socials detectades en aquelles persones que d'aquí a no res s'afegiran als reductes més reaccionaris dels països de l'actual Unió: no sentiu un calfred en llegir, per exemple, que el 47 per cent dels joves dels futurs socis i països candidats a fer part de la Unió són partidaris de la pena de mort? I dels que ja no són tan joves, quants n'hi ha, que disposarien a plaer de la vida aliena? No ho sabem, i aquest desconeixement, afegit al que sí que sabem, no ajuda a mirar el futur amb optimisme. Fins i tot, hi ha casos en què se'ns ofereixen indicis que ens fan dubtar de la vocació europea d'alguns països, molt més inclinats de cap als EUA -amb les seves pràctiques relatives a la pena de mort. Sembla que la Unió europea hagués renunciat a fixar uns mínims al·lusius al respecte per la vida, als drets humans. Ningú diu res sobre l'entrada en tromba de tants de partidaris de la pena de mort, mentre senyors com Aznar i Berlusconi -bons dos- no tenen altra curolla que ficar en calçador la referència al cristianisme com a fonament d'Europa (no hi ha aportat res el judaisme, per exemple?) No es veu per enlloc que els grans temes siguin tractats amb un cert rigor, si és que el gran tema d'Europa és la creació d'un espai on el futur sigui civilitzat i solidari (i dispensau la tòpica invocació). I, mentre no feim res amb els que han de venir, podríem fer alguna cosa amb aquest 27 per cent de joves de la Unió que també són partidaris de la pena de mort? No estranyi ningú que abans de cinquanta anys la pena de mort s'hagi reimplantat a la Unió Europea, si encara existeix com a tal.