Bartomeu Fiol10/10/03 0:00
TW
0

Francisco Godia (1920-1990), empresari i financer afecte al règim per antonomàsia que va fer una gran fortuna i pilot automobilista de fama durant els anys cinquanta, fou, a la vegada, una persona d'extraordinària sensibilitat artística i reuní -en el Conventet, un edifici del segle XVI al costat del monestir de Pedralbes- una molt important col·lecció de ceràmica espanyola, escultura romànica, pintura i escultura gòtiques i dibuix i pintura catalans, especialment de l'època del modernisme i del naixement de les avantguardes. La seva filla, Liliana Godia, va crear el 1998 la Fundació Francisco Godia, que té la seu en una primera planta prop de La Pedrera, on un servidor va tenir l'oportunitat -poc després de la seva posada en funcionament- d'admirar unes impressionants talles romàniques i gòtiques i de veure, també, un reportatge cinematogràfic de la seva època d'as del volant. Ara aquesta fundació, que renova les seves exposicions temporals i segueix incorporant noves adquisicions, ha volgut exposar a Ciutat, amb l'ajuda de la Fundació La Caixa i en el marc tan adequat del superb edifici modernista de l'antic Gran Hotel, un interessant conjunt de seixanta-quatre dibuixos que cobreix la gran època barcelonina que va del modernisme a l'eclosió de les avantguardes, des de l'inici del segle passat fins a l'esclat de la guerra civil.

Resulta especialment efectiu el muntatge d'aquesta exposició, estructurat pedagògicament d'acord amb un doble criteri temàtic i cronològic, la qual cosa fa que obres d'un mateix artista figurin en distints subconjunts o apartats. Del primer, cal destacar dues peces de Xavier Gosé, Tres personatges elegants (aquarel·la i guaix) i Dama de perfi (llapis conté), ambdós sense datar però òbviament de la belle époque; un petit dibuix a llapis conté i de color de Ricard Opisso, Parella asseguda, c. 1900, curiosament realitzat sobre un anunci de «Valérianate de Pierlot. Surmenage sexuel et cerébra»; i dos excel·lents dibuixos de Ramon Casas: Dona (Pèl & Ploma), c. 1900, realitzat amb llapis conté i al pastel, amb una extraordinària lleugeresa i economia de traços, i Dona del vetllador, 1899, l'original al carbó per a l'anunci dels cafès Tupinamba.

De la sala dedicada a l'estètica miserabilista, cal esmentar dues obres d'Isidre Nonell: Gitanes al Somorrostro, 1904, una aquarel·la de colors vius i composició molt ferma, i Captaire asseguda, sense data, un carbonet de la mida d'una postal, sobre un paper marronenc, d'una gran força. També un Autoretrat, sense data, expressionista avant la lettre, dibuixat a tinta amb canya i, certament, resolt amb una colpidora eficàcia. Hi ha també un espai dedicat als assidus d'Els Quatre Gats, amb un dibuix a llapis d'Opisso, Picasso, Casagemas i el sastre Soler, sense data; una Autocaricatura, 1909, d'Isidre Nonell, i una caricatura molt curiosa del gerent del local, Pere Romeu en un camp d'iris, c. 1901.

La secció dedicada a la gènesi de les avantguardes possiblement és la més interessant, ja que s'hi veu com la pràctica del dibuix resulta un camp de proves de les noves formes i tendències. Criden l'atenció del visitant dues obres de Picasso: un memorable Rostre de noia, c. 1909, realitzat en un format molt petit però realment contundent, i un Minotaure reclinat amb una dona, 1933, un tema en el que insistiria en una multitud de gravats. També tenen una força tota especial un Visage au trois, c. 1929, de l'escultor Juli González, i Tres figures, c. 1925, de Joaquim Torres-Garcia.

En el darrer apartat, Suburbi, 1909, llapis conté i aquarel·la d'Isidre Nonell, ens recorda -juntament amb els altres paisatges que hi figuren- que, per primera vegada, l'artista surt a pintar o dibuixar à plein air.