França no s'adapta

El govern francès ha tornat a obrir una escletxa en el mur legislatiu que protegeix el francès com l'única llengua oficial. No és per agafar esperances, diuen els especialistes en les distintes comunitats lingüístiques. Bretons i Occitans no preparen cap festa. París no està a punt de convertir-se al plurilingüisme. Però dissabte el ministre de Cultura, Jean-Jacques Aillagon, inaugurava una nova sessió de la Comissió per a les Llengües de França, compost per representants del món cultural i d'educació d'arreu de l'Estat. Molts hi acudien una mica mistificats, demanant-se què els voldria contar que mereixés el viatge fins a la capital. La veritat, vist el seu discurs, és que no tenia res nou que dir. Sembla que la suma de tot és un cúmul de bones intencions, i poc més. Però la convocatòria de la comissió dóna la raó als qui diuen que França queda enrere comparat amb la resta d'Europa si no canvia alguna de les normes que regeixen l'educació. Si més no, per les paraules del mateix ministre, que va apuntar que els alumnes que estudien en una de les llengües que ara per ara no són oficials, com el basc, el català o l'occità, han passat de 26.000 el 1989 a més de 250.000 el curs passat. És a dir, en tretze anys s'han multiplicat per deu. Un podria creure que el ministre havia d'anunciar una nova iniciativa, per a la fi dedicar quatre duros a l'educació d'aquests joves, cosa que fins ara no fan. Però no. Sentiren discursos sobre la diversitat cultural d'Europa, però cap proposta concreta. La lentitud ja ha causat que molts hi vegin una altra tàctica del Govern per copsar tota la iniciativa sobre les llengües minoritàries i crear un debat dissenyat per mai acabar en decisions fermes. Si és així, França, per por d'abandonar el baluard del francès, que París veu com l'única defensa contra el domini de l'anglès, quedaran cada cop més enrere pel que fa a la llengua materna de gran part de la població.