Perquè cometen tants d'errors els socialistes al País Basc? Tot un Jose Luís Rodríguez Zapatero, que dóna suport a Pasqual Maragall en el seu intent de crear l'euroregió de l'antiga corona d'Aragó i que també és partidari de modificar els estatuts d'autonomia per avançar cap a fórmules federals, es plega al dictat d'Aznar quan es tracta d'analitzar el pla Ibarretxe i diu que farà costat a les iniciatives que emprengui el PP. A què ve aquesta ceguesa quan ara té l'oportunitat de presentar-se davant la societat espanyola com l'home dialogant, imaginatiu i hàbil?
El drama de Zapatero és que el PSOE encara no ha superat la ferida del GAL, que força l'esmorteïment polític de Felipe González. Les vergonyes dels Barrionuevo, Vera, Roldan i companyia continuen pesant en la consciència socialista i els fan mostrar un notable complex d'incapacitat a l'hora d'abordar la qüestió amb coratge. Si en privat l'equip de Zapatero té notablement marginat González, que estan conduint de manera lenta però implacable cap a l'oblit, en públic no s'ha fet ni la més mínima autocrítica sobre aquella etapa patètica de la història socialista on es barrejà terrorisme d'Estat amb corrupció. I quan un trauma es tapa, acaba per atenallar qualsevol iniciativa.
Un Zapatero decidit ja hauria d'haver cridat Ibarretxe per discutir el seu pla cara a cara i mirar quins punts són negociables i quins serien inacceptables quan arribi a president. Però no ho ha fet. S'ha estimat més amagar-se darrere Aznar i confiar que això li doni vots a Madrid, Andalusia, les dues castelles i Extremadura. Aquesta no ha de ser la manera d'actuar d'un aspirant a estadista. I que recordi González: el seu error i el seu final fou no poder resoldre la qüestió basca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.