Es compleixen 30 anys del cop militar que derrocà el President Constitucional de Chile, un cop militar amb el suport de la CIA i Estats Units que donà pas a una de les més sagnants dictadures. Un cop militar que estroncà l'esperança, del poble xilè i de tota l'Amèrica llatina, mereixedors d'un destí molt millor.
Salvador Allende havia estat elegit democràticament pel poble. El president Allende sabia que Xile mai no tindria democràcia i justícia sense batallar obertament contra els enemics estranys i propis. Ell hi va lluitar, però sempre fent servir vies democràtiques.
Allende no era un dictador, no tenia armes de destrucció masssiva: ni nuclears ni biològiques, no era cap amenaça per als països veïns ni per al món. Malgrat això, era un «perill»: per a les multinacionals que s'havien apropiat dels recursos bàsics de Xile i pel que significava l'experiència xilena arreu del món a causa dels ideals de llibertat i justícia que la presidien.
Allende entenia la democràcia com un deure de l'Estat i que, per tant, aquest estat havia de gestar un espai geogràfic propici per al respecte a les llibertats del home i per a la igualtat del repartiment de la riquesa material i espiritual: ni rics més rics cada dia ni pobres més pobres cada minut.
No hi ha dubte que Salvador Allende juntament amb Lázaro Cárdenas, el Che Guevara, Augusto Cesar Sandino, Farabundo Martí, el Obispo Romero, el cura Camilo Torres... i tants d'altres reflecteixen la grandesa d'Amèrica Llatina del segle XX.
Aquell 11 de setembre de 1973, mentre els militars golpistes dirigits per Pinochet bombardejaven el Palau de la Moneda, Allende es dirigí al poble xilè per ràdio dient: «...Ante estos hechos sólo me cabe decirle a los trabajadores: que no voy a renunciar. Colocado en un Tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza que la semilla que entregáramos a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen, ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos...».
Xile va restar molts d'anys sense veu; la via xilena al socialisme pareixia que quedava en una via morta de la història. Però Salvador Allende continua simbolitzant la dignitat d'un poble i els esforços per a la construcció d'un món sense les injustícies d'avui.
Miquel Cifre Ferrer, regidor del PSOE a l'Ajuntament de Santa Margalida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.