Coves fosques

Reconegut queda que el PP de Jaume Matas ha pujat a l'escenari de nou per escenificar la recuperació de l'hegemonia social i el lideratge a les Balears i Pitiüses, si és que la primera l'havien arribat a perdre alguna vegada. Banalitats a banda, és temps per lluitar des de l'esquerra illenca, nacionalitats respectives ben clarificades, per construir sobre les runes de l'experiència política del Pacte espais democràtics per a l'esperança, sense deixar d'atendre el politraumatisme causat (i alguna commoció cerebral). Això vol dir que en comptes de refugiar-se cadascú en la foscor de les respectives coves, s'ha de treballar en clau insular i amb radicalitat democràtica. I fóra important fer-ho aprofitant allò positiu de l'experiència i això cal anar a buscar-ho al període d'il·lusió general i situar el punt de partida en aquell punt exacte. Que no és, ni molt menys, un punt zero. Un panorama com l'actual crida els valents a reflexionar i a desembussar la casa llevant els taps caducs i perdedors. Crec que són dies per rellegir l'excel·lent reflexió que Joan F. López Casasnovas feia al llibre 9 reflexions sobre l'esquerra de les Illes i el repte de 1999 (Res Pública Edicions, 1997), que portava per títol «Reflexions sobre les esquerres de les Illes». Una aportació que, espurgada amb respecte i sinceritat d'un futur de sis anys que li ha caigut damunt sense fer-li més que quatre esgarrinxades de res, resulta avui d'una actualitat i una validesa absolutes. Allà hi ha molta vida intel·ligent: paisatges a explorar que són als antípodes d'allò que estan fent precisament ara els que s'haurien de donar per al·ludits. I no perdeu de vista les illes Pitiüses. Les dues, si no és massa demanar.