Blat de moro als mexicans

Mèxic servirà de fons per a la propera reunió de l'Organització Mundial del Comerç, una d'aquestes reunions que atreuen els manifestants antiglobalització d'arreu del món. El que farà diferent aquesta trobada és que un dels contingents més seguits serà el de Mèxic, no l'oficial, sinó el que portarà pancartes. Chiapas és un nom que no sona a la premsa des de fa anys, però els problemes a la regió d'on va sorgir el Comandante Marcos encara hi són, en tot cas agreujats per uns anys més de comerç lliure cada cop més salvatge. Resulta que una de les grans productores de llavors d'EUA, la Monsanto, fa temps que ofereix als pagesos de Chiapas un quilo de la seva llavor de blat de moro de laboratori a canvi d'un quilo de la llavor endèmica, la llavor criolla que en diuen. Prometen que ret més i que és el futur. Un acord de lliure comerç signat amb Mèxic permet als americans vendre la seva llavor subvencionada en grans quantitats, ajudat per un seguit d'autoritzacions dubtoses del Govern mexicà per augmentar les quotes d'importació. La llavor importada gràcies a l'acord és més bona que la que sempre han fet servir els pagesos de Chiapas, diuen; és més productiva. L'empresa que la ven no diu que la llavor necessita més abonament per produir el que la propaganda promet. Tampoc no diuen que el canvi que ofereixen, quilo per quilo, ferma els pagesos a haver de comprar llavor cada any, ja que el producte de laboratori perd vitalitat si es guarda d'una collita per l'altra, cosa que no passava amb la llavor endèmica. Que al final l'acord entre els dos països per obrir els seus mercats agrícoles ha permès als americans vendre fins i tot farina de blat de moro als mexicans, que és com vendre glaçons a Alaska. La població rural es veu estreta: no es pot competir amb els productes subvencionats americans i han de cercar feines fora de la terra per arribar a final de mes. El preu que es pot demanar per al blat en el mercat mexicà ha baixat un 70% en 9 nou anys. Les protestes de dimecres a Cancun, on es reuneixen els qui saben dissenyar acords tan beneficiosos, poden tornar a obrir el debat sobre per què serveix el lliure comerç si el resultat és que els pobres són més pobres.